La vida és tot, són les il·lusions i les decepcions. Cal anar fent i tirar endavant sense pressa, però amb decisió. Mirant de veure el cantó positiu de les coses encara que a vegades sigui difícil.
Avui inicio un nou bloc que ja havia intentat tirar endavant dies abans que naixés el meu petit i no ho vaig aconsseguir... en aquells moments massa canvis a la vida, ara mateix no sé quanta continuitat tindrà, ni si serà llegit per ningú, però que m'ajudarà a treure el que duc dins. No sé si té cap interès però tan m'és, de fet penso que d'interès cap ni un, però en tinc ganes i és el que importa. I és que a vegades tinc moltes coses a dir i em sembla que ningú escolta, si ho escric almenys m'ho trec de sobre i em convé.
Evidentment no és per donar lliçons a ningú, és per l'inquietut que tinc i les ganes de fer-ho, i perquè d'uns dies ençà hi ha coses que m'ilusionen i altres que m'indignen i tinc la necessitat de compartir-ho.
I perquè la mort és el pitjor (Quico Pi de la Serra).
Evidentment no és per donar lliçons a ningú, és per l'inquietut que tinc i les ganes de fer-ho, i perquè d'uns dies ençà hi ha coses que m'ilusionen i altres que m'indignen i tinc la necessitat de compartir-ho.
