«Si Espanya no intervé a Al-Aaiun, tot acabarà amb una massacre»
Txell Trias està vinculada a l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí-Girona des de fa anys
| |
El seu company, Sidi, és sahrauí amb passaport maurità i el seu fill es diu Baixir, "portador de bones notícies" en la seva llengua. La gironina Txell Trias està vivint els enfrontaments a Al-Aaiun, gairebé en directe i minut a minut. Vinculada a l'Associació Catalana d'amics del Poble Sahrauí-Girona des de fa anys, reclama l'atenció internacional en el conflicte i defensa una intervenció contundent per part d'Espanya per acabar amb les agressions i amenaces del Govern marroquí. Creu que els ciutadans del Sàhara ja han dit prou i afirma que ja no tenen cap por.
JESÚS BADENES A casa seva segueixen el conflicte des de fa temps. Com han viscut els darrers dies?
Ara sembla que realment el problema existeix i s'està donant a conèixer. Des del 8 d'octubre estàvem molt preocupats, perquè vèiem que era la mobilització més important que s'ha fet des de fa 20 anys i tot era molt invisible. Ara els mitjans se'n fan ressò. Sembla que hagi d'haver-hi morts i molta repressió perquè una causa tingui ressò. Potser amb el que està passant se soluciona alguna cosa.
Creu que ha canviat alguna cosa?
Una mica. Els sahrauís més grans, que han viscut la repressió, tenien molta por sempre de parlar del conflicte. Pensaven que tenien els telèfons "punxats". Ara han perdut la por. Parlen obertament i tenen ganes que s'acabi. Són 35 anys de conflicte i creuen que s'ha d'acabar d'alguna manera.
Aquest sentiment de "ja n'hi ha prou" és el que va fer que neixés el campament?
Sí, fins i tot entre els més joves hi ha aquest sentiment. Fins ara se'ns havia dit que els joves no es pronunciaven. El campament es munta a partir de missatges de mòbil. I va ser una sorpresa que atreiés tanta gent. Es calculava que hi havia 20.000 persones.
La mare d'en Sidi hi va poder anar de Canàries. Al principi la pressió no devia ser tan forta.
Depèn de qui sí que ha pogut entrar. Els que estaven visibilitzats com a resistència no podien entrar. Però ara mateix la ciutat està assetjada i ja no s'hi pot entrar. Si la mare d'en Sidi volgués sortir, tampoc no podria.
Les persones que donen suport a la causa sahrauí, pensen que el Marroc té un límit? O arribarà fins on calgui?
Crec que el Marroc ja fa molt temps que està fent tot el que pot per reprimir la població molt brutalment. Ens assabentem amb comptagotes, perquè ho va fent molt d'amagat i amb una impunitat increïble. No sé com encara no ha acabat amb més massacre. Van cremar els cotxes dels sahrauís i entren a les cases dels familiars.
El Govern espanyol diu que això és un conflicte internacional.
La ministra tira pilotes fora. Espanya ha d'intervenir de forma contundent. És un tema que afecta Espanya i el govern socialista encara no ha dit res. La ministra diu que continuï el diàleg, quan fa 35 anys que dialoguen i no han arribat a cap acord. Si no es mou ningú, seguiran amb la impunitat i tot acabarà amb una massacre.
Ara sembla que realment el problema existeix i s'està donant a conèixer. Des del 8 d'octubre estàvem molt preocupats, perquè vèiem que era la mobilització més important que s'ha fet des de fa 20 anys i tot era molt invisible. Ara els mitjans se'n fan ressò. Sembla que hagi d'haver-hi morts i molta repressió perquè una causa tingui ressò. Potser amb el que està passant se soluciona alguna cosa.
Creu que ha canviat alguna cosa?
Una mica. Els sahrauís més grans, que han viscut la repressió, tenien molta por sempre de parlar del conflicte. Pensaven que tenien els telèfons "punxats". Ara han perdut la por. Parlen obertament i tenen ganes que s'acabi. Són 35 anys de conflicte i creuen que s'ha d'acabar d'alguna manera.
Aquest sentiment de "ja n'hi ha prou" és el que va fer que neixés el campament?
Sí, fins i tot entre els més joves hi ha aquest sentiment. Fins ara se'ns havia dit que els joves no es pronunciaven. El campament es munta a partir de missatges de mòbil. I va ser una sorpresa que atreiés tanta gent. Es calculava que hi havia 20.000 persones.
La mare d'en Sidi hi va poder anar de Canàries. Al principi la pressió no devia ser tan forta.
Depèn de qui sí que ha pogut entrar. Els que estaven visibilitzats com a resistència no podien entrar. Però ara mateix la ciutat està assetjada i ja no s'hi pot entrar. Si la mare d'en Sidi volgués sortir, tampoc no podria.
Les persones que donen suport a la causa sahrauí, pensen que el Marroc té un límit? O arribarà fins on calgui?
Crec que el Marroc ja fa molt temps que està fent tot el que pot per reprimir la població molt brutalment. Ens assabentem amb comptagotes, perquè ho va fent molt d'amagat i amb una impunitat increïble. No sé com encara no ha acabat amb més massacre. Van cremar els cotxes dels sahrauís i entren a les cases dels familiars.
El Govern espanyol diu que això és un conflicte internacional.
La ministra tira pilotes fora. Espanya ha d'intervenir de forma contundent. És un tema que afecta Espanya i el govern socialista encara no ha dit res. La ministra diu que continuï el diàleg, quan fa 35 anys que dialoguen i no han arribat a cap acord. Si no es mou ningú, seguiran amb la impunitat i tot acabarà amb una massacre.
