dimecres, 16 de novembre del 2011

retrobada "ambient de coca-cola" i carajillo

Personalment l'època que vaig passar a la universitat recordo moltes hores passades a la sala d'estudi: moltíssimes. Podría semblar que em passava els dies fent i desfent, estudiant i repassant, res més lluny de la realitat. 
Les hores a la sala d'estudi eren hores d'ambientillo bebent coca-cola i fumant. Recordo passar-hi moltes hores especialment amb l'Eva de Ripoll, i des d'allà anavem veient passar la gent, ja ens posavem al dia, amb lo que ens anaven comentant els companys/es però entrar a classe, va haver-hi una època que no hi entravem gaire, i així ens va anar... Després era un problema per demanar apunts i saber els treballs que s'havien de fer, etc. tot i que això em va passar factura, no m'arrepenteixo de les estones viscudes. Em va passar factura perquè vaig trigar moltíssim en acabar la carrera i obtenir el títol, però bueno total pel que m'ha servit... Ja veus: licenciada en Geografia: vaya chollo!
Dissabte ens vam retrobar un grupet, vam anar a Ripoll a passar el matí i dinar. Va ser molt maco, i de ben segur que repetim. Estic contenta.

dimarts, 15 de novembre del 2011

fanguejant

Potser vaig tard en l'experimentació d'algunes coses, però el cas és que a l'estiu vam aprofitar per sortir molt, practicament no erem a casa. Però comença la tardor i és temps per ser a casa, i si vivim en un piset de menys de 50m2 m'he adonat que haig d'inventar cada dia coses per fer. I de fet, m'encanta fer-ho i disfrutar-ho amb el Baixir, i ell realment s'ho passa pipa.
D'això ja fa uns dies, van ser els primers dies plujosos, al segon dia en què de l'escola havíem d'anar directa a casa, el Baixir ja rondinava. Per tant, ja m'anaven rondant idees pel cap i un dia vam fanguejar tant com vam voler.

De fet, no és nou per ell, ja que crec que a l'escola ja n'han fet altres vegades. La textura del fang és tot un plaer per ell, i si a sobre hi pot afegir aigua, és la bomba. Poder remenar la pasteta que queda el fa feliç.

 El resultat final no sé ben bé com descriure-ho, de fet ha quedat tant diluit que directe a l'aigüera, però el resultat que em quedo és amb les cares i l'alegria en què hem passat la tarda.
Això sí, tot i el pitet, el final ha estat de caps a la banyera.... tant ell com jo... que l'he disfrutat igual o potser més i tot...