Endinsant-me en el marevellós món dels projectes educatius, pre-inscripcions, matrícules, etc, etc.... Realment no m'hagués pensat mai com funcionaven les coses, i de fet, escoltant i percebent d'aquí i d'allà puc anar-me configurant idees que encara no tenia. I així també construir el meu propi criteri.
Fa uns mesos enrera, em parava una mama del barri i tot xerrant em deia: doncs tu amb el teu fill ho tindràs fàcil per entrar a Maristes o Pare Coll, no vaig entendre el perquè i vaig preguntar directament, i em va dir: com que el Baixir és mig d'aquí i mig d'allà.... Resulta que està entès que els d'allà tenen moltes més avantatges... (tòpics difícils d'erradicar) Perquè quedi clar: jo, o millor dit, el meu fill no ha tingut mai encara cap privilegi sobre els altres, i tampoc ho busco.
Altres mames no han entès o han fet mala cara perquè pensen (o això imagino...) que no hi dono importància a l'escola que hagi d'anar el meu fill, que sóc massa (no trobo la paraula) tolerant, passota, inconscient, quan dic que no m'importa el fet que hi hagi o no hi hagi immigració. I no és que no hi doni importància, simplement és que és el nostre entorn i de tot s'hi ha de treure el costat positiu.
El criteri l'he anat elaborant, parlant amb diferent gent, tant educadores, com mames i papes, com també amb amics i amigues, agafant els criteris que em semblen millors i que s'adabten al meu pensament:
- Per començar ha de ser una escola pública, això d'entrada, i sense pensar-ho dues vegades, tot i la que està caient, les retallades, etc... Per això van lluitar moltes i molts i per mi és important.
- Propera, en totes les vessants. Tant en el sentit físic, és a dir aprop de casa (valorant poder anar a portar el Baixir tot caminant, i recollir-lo sense haver d'agafar cotxe). Però també propera en el sentit d'una escola que obri les portes a suggeriments, que reculli les propostes i sigui oberta. D'una línia, que és un altre dels conceptes nous que he anat aprenent darrerament, és a dir que hi hagi un curs de cada, per tant tendeix a ser una escola més petita, i per tant més propera.
- El projecte educatiu és imagino que és important, segur. Però per una persona que no es dedica a això, com jo, se'm fa molt gran valorar-ho. És com el programa polític en una campanya electoral, si pares a mirar-ho pot trobar coses bones a totes bandes (o gairebé totes...) però a l'hora de la veritat el que compten són els fets.... i això ho fan les persones, les educadores i educadors juntament amb les famílies.
- I un dels punts importants és l'adabtació, si el meu fill ha compartir l'Escola Bressol amb amiguets/es que ja coneix serà molt més fàcil poder acostumar-se a un altre medi, a l'escola gran amb aules i educadores diferents, però (en el seu cas) tocant pati per pati.
Doncs, és així, ho sento així, i no m'hi havia parat mai a pensar perquè a la meva època no ho recordo que fos d'aquesta manera, et tocava l'escola d'aprop de casa i punto, ja podies pensar que les formes no eren les correctes, que el projecte educatiu era un nyap, que el professorat era poc tractable, tant era tot això, et tocava i prou. I amb això no dic que no s'hagi de poder triar, al contrari, està bé que s'ofereixi la possibilitat de valorar-ho.
Espero que el projecte funcioni i puguin passar plegats, per la seva tranquil·litat i també per la meva i per altres mames i papes que ho esperen...
