VAGA GENERAL

Aquest bloc fa vaga. 

No publicaré cap tipus de missatge.

El dia 29 de març tanca l'ordinador i surt al carrer.

I no només això, penso que la Vaga General s'ha de notar, perquè amb la que està caient no podem mirar a un altre costat. No iré a treballar i no portaré el nen a escola per tal de facilitar als demés que facin vaga, també faré vaga de consum, penso que ha de ser així, així m'ho va ensenyar ma mare i així ho faré, i a casa serà tot tranquil també vaga de neteja, cuina, la de cura potser me la saltaré una mica ja que el nen no en té la culpa, però ja tinc pensat que farem un "taller de pancartes" i així ja les tindrem per la manifestació......

Hora de lectura: El país de les dones

M'agrada llegir, m'ha agradat des de petita i darrerament no tinc gaires noves adquisicions, potser pel temps, la mandra, o la poca paciència del meu fill d'entrar a una llibreria i esperar que la mare busqui el que li pot interessar. Potser són excuses, segurament que si, però el fet és que fa uns dies vaig acabar La peculiar tristesa del pastís de llimona de d'Aimee Bender (que potser en una altre ocasió puc comentar...)

I com que coincideix que vaig començar a fer caixes pel proper trasllat (que ja no tinc ni idea de si serà proper o potser fins hi tot si serà....) vaig poder veure que les prestatgeries són plenes de llibres escrits per dones, és curiós però em tiren molt més, m'hi sento més agust al llegir-los, m'enganxen de seguida.

I mentre encaixava anava rebuscant per deixar-ne un a la tauleta de nit.... i va sortir El país de les dones de Gioconda Belli, i l'estic tornant a llegir perquè ja en el seu moment vaig pensar que valia la pena, i de ben segur se m'havien escapat cosetes.

Un llibre ben pensat, reivindicatiu amb potència i amb tocs importants d'humor. Tot el que fa que un llibre m'eganxi...

Un món que fins ara ha estat dirigit per homes, i on les dones que han exercit el poder han seguit amb lamateixa forma de fer política. Però hi ha altres formes de fer política, el llibre mostra altres maneres de fer, maneres de feminitzar la política i el món, amb un projecte de mentalitat femenina per cambiar el món i els esquemes de la societat.

Des del PIE (Partido de la Izquierda Eròtica) gesten un poder que comença per casa i s'escampa arreu. El govern de les dones. Ja ho diuen: sense les dones no hi ha revolució, i això cada cop ho tinc més clar.

No vull explicar amb pèls i senyals el que passa al llibre, que sino ja no té gracia llegir-lo, però el recomano amb entusiasme! (el meu pare en va fer fins hi tot una comanda d'una dotzena per regalar-los a diferents persones....)

Un bon llibre.

"qui perd els origens perd la identitat"

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa
i de nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

 Maria Mercè Marçal

Ma mare, la Tere, bona part de com sóc és gracies a ella.
No passa dia que no pensi en ella...

Totes tenim el nostre caràcter, actuem d'una forma concreta, veiem les coses d'una determinada manera, i tenim gustos diferents, i conceptes de com emplenar el temps d'oci.
I tot això, es crea amb el temps, anem formant-nos d'una manera concreta. L'origen penso que és molt important, i no perdre la prespectiva (que sol passar molt, pel meu gust passa massa...), el que hem mamat és fonamental. Però també ens condicionen altres factors, perquè al llarg dels anys miro enrera i cadascuna de les persones que s'ha creuat al camí de la meva vida ha posat un granet de sorra; està clar que algunes més que altres, en alguns casos potser no per apendre sino a saber el que no m'agrada. I, quan ja he fet una part del camí, m'adono que, de fet, ens relacionem amb la gent que ens és propera, amb gent que d'entrada podem tenir afinitats d'algun tipus. I potser per això, em sobten més reaccions o actes que trobo descaradament maliciosos, amb unes males llets increïbles, i ben bé realitzats per fer mal.

Tinc molts defectes i moltes contradiccions, però hi ha coses que no faria mai, coses que no se'm passarien pel cap ni de conya.  Sempre m'han afectat molt les coses, hi ha dies que dóno voltes abans d'anar a dormir... i encara que m'hi esforci no puc entendre que hi hagi persones que puguin dormir tranquiles, no entenc la gent que pot predicar coses que després fan tot lo contrari, no entenc com es senten satisfets/tes matxacant als demés, no puc i no vull entendre com poden pensar que el que estan fent està bé i a sobre ho vulguin justificar, és increïble... hi han coses que m'indignen profundament...
Em sento orgullosa de venir d'on vinc, d'haver mamat els valors de la coherència, la humilitat i la feina de formigueta, ma mare m'ho va ensenyar, potser sense ni voler-ho i així ho ensenyo al meu fill sense explicacions sino amb el que faig i deixo de fer, perquè és així com s'aprenen les coses amb els fets i no amb les paraules. 

no-frost....

No-frost i una merda!!! 

Ja fa dies que cada vegada que obro el congelador sembla que després no tornarà a tancar per l'escarxa que s'ha anat creant poc a poc. I com que aquestes coses no em treuen el son, ha arribat un dia que no hi ha nassos de tancar-la i he aprofitat el cap de setmana per buidar tot i treure tot allò que impedia tancar la porta, encara que al costat de la marca de la nevera hi digui allò de no-frost....

I com que no era poca cosa i el Baixir flipava amb els cops i preguntava d'on sortia tanta neu he pensat que podríem treure'n partit....

No sé si ha entès ben bé perquè sortia neu de la nevera, però us puc assegurar que ho ha passat pipa picant i tocant la neu.... intentant fer un ninot, però no ha funcionat del tot.....

Aprofitant que tots els ninos no havien vist la neu al seu moment i ensenyant-los que és molt i molt freda!!!

el món en que vivim

No m'agrada el que percebo darrerament i em preocupa enormement. 
Vivim un moment difícil, això no és cap descobriment meu, on hi ha molta gent, més de la que imaginem, que les està passant canutes per arribar a final de mes, i la incertesa del què vindrà és preocupant. I m'adono o em dóna la sensació que hi ha gent (massa pel meu gust) que només es mira el melic. 
No m'explico gaire bé... però m'entristeix veure que no som capaços d'anar a una per fer saber que les coses no ens agraden, que el que està passant és molt bèstia com per quedar-se a casa mirant tele 5, o demés porqueria... que estem anant enrera en molts sentits però sembla que sigui el destí i no hi podem fer res. O penso que no queden gaire lluny aquestes paraules:

Primer vingueren a buscar els comunistes, i jo no vaig parlar perquè no era comunista. Després vingueren pels socialistes i els sindicalistes, i jo no vaig parlar perquè no era ni una cosa ni l'altra. Després vingueren pels jueus, i jo no vaig parlar perquè no era jueu. Després van venir a buscar-me, i llavors ja no quedava ningú que pogués parlar per mi

Perquè no se'n salva ni el gat de la que està caient... les retallades importants que estem vivint són intolerables: mentre alguns s'embutxaquen tot el que poden i més amb tota la impunitat del món, altres dia rera dia s'aferren al fet de ser ni-mileuristes i encara encantats de tenir una feina. Altres ni mileuristes, ni res de res. La pila de gent que conec que veuen passar els dies i no hi ha sort, i en algun moment o altre algú els hi fa la mateixa pregunta: però vols dir que busques bé?, no et relaxis i segur que trobaràs alguna cosa... i no sabeu la ràbia que pot arribar a fer que et diguin això.... Jo sí que ho sé. Vaig estar així gairebé un parell d'anys, amb un any d'atur que ni amb somnis pensava que me'l menjaria tot sencer i després a fer equilibris i passar males estones rumiant què fer, on anar, cursets per buscar feina, etc... la gent enviant currículums com a bojos esperant que algun dia soni el telèfon convocant a una entrevista, i cada dia veig més gent esperant que tanquin els supermercats per poder arreplegar el que llencen per portar un plat a taula, o directament remenant als contenidors. I això va a més... M'entristeix que el meu fill em pregunti que perquè aquell senyor remena a les escombraries... 

Aquest no és ni de bon tros el món que vull, ni per mi ni per ningú, perquè està muntat només per al benefici una part molt petita de gent. I la solució no està en les retallades que estan fent i ens volen fer creure que són la única manera de sortir de la crisis. La solució no me l'inventaré jo, que a sobre sóc de lletres, però està cantat i no és tant difícil: si volen retallades que comencin per retallar la picossada que l'estat envia cap a l'esglèsia, que retallin també sous d'alts dirigents, que retallin salaris vitalicis de polítics que fa la pila d'anys que no fan res i han viscut de puta mare tota la vida......
M'indigna profundament, i em fa molta ràbia....

experimentació... colors i bombolles

Ja fa uns mesos segueixo amb afició el bloc encenent la imaginació de l'Àngela, i n'he tret idees estupendes, que ja en alguns casos he dut a la pràctica i m'han anat molt bé per passar l'estona amb el nen, divertir-nos i apendre experimentant.

Ja li ho he dit varies vegades, però li agraeixo enormament que comparteixi els seus experiments a la xarxa així mames novates (com jo) podem aplicar-les i també aprendre maneres d'estimular i animar als petits.

Ahir vam fer un mix d'experiments, la idea inicial fou extreta del post: No és màgia, és ciència, però quan ja portàvem una estoneta experimentant la cosa es va complicar i afegint una mica de sabó vam fer una mila d'escuma i bombolles de sabó... El cas és que vam passar una bona estona i vam riure molt!

Una mica de llet en un bol i colorant blau: color preferit del Baixir....

Hi afegim més colors, i veiem com es formen dibuixos macos!

Ja cansat dels dibuixos em demana per fer bombolles, doncs apa! una mica de sabó i ja la tenim liada.....

Jugant amb l'escuma!

Intentant que les bombolles també siguin de colors, però no va poder ser....




Va passar la tarda volant i ens ho vam passar pipa!

Per cert, tenim al radiador del menjador unes quantes peles de taronja per provar de fer la farina de taronja..... un altre dia!