El cigronet o cigroneta.....

Una decisió important es pren amb temps i molta calma, i així ho faig normalment, per tant aquesta ha estat pensada i repensada. Han estat molt mesos i més d'un any llarg rumiant i donant-hi voltes (i estalviant al màxim que m'ha permès el temps que vivim)
Per tant: una decisió molt ben pensada.

Sóc conscient que no haig de donar explicacions (només faltaria...) però quan fas una cosa que et fa feliç m'agrada compartir-ho amb els que m'envolten.

He decidit ser mare per segona vegada, però aquest cop sola, tirant endavant un tractament i una inseminació. 

I aquí el resultat, estic ja d'unes 15 setmanes, i súper contenta i feliç.

Fins fa un parell de setmanes, la veritat és que no m'he trobat gaire bé, les nàuseas i els vòmits m'han tingut entretinguda... I, és ben bé cert, que cada embaraç és un món... ja que amb el Baixir no vaig tenir cap d'aquests simptomes....

Però ara ja començo a estar millor o almenys tinc altres simptomes més suportables, que suposo que aniran canviant a mesura que la panxa vagui creixent....

I ara que, d'uns dies ençà, he començat a explicar-ho ja obertament tot plegat, m'adono que en general la gent es pren la notícia amb naturalitat i se n'alegren, només faltaria.... i fins hi tot em diuen que sóc valenta.

Però hi ha persones concretes que vol dir-hi la seva i donar consells i fins hi tot valorar si he fet bé o no.... sense adonar-se que la decisió és meva i només meva, i que no ha estat d'un dia per altre...

Per tant res, que la gent que no ho vegi bé: que no els hi demano res, que m'ensortiré de la millor manera, perquè una de les coses que he fet millor a la vida ha estat ser mare i és el que més m'ha omplert, m'ha fet crèixer i fer-me millor persona. He après moltíssimes coses i adonar-me del que és l'amor incondicional.

I si, sóc conscient que els primers mesos seran difícil, però aquest amor incondicional em donarà forces i ho abarcaré tot. I què carai, també tindré ajuda si convé, dels i les que en tinguin ganes, amics i amigues que sé que seran allà quan més els necessiti.

Doncs res, que sóc súper feliç i tinc moltíssimes ganes (encara que falten uns quants mesos...) de veure-li la carona a un nou membre de la meva petita tribu.
Era un dels propòsits del 2013 i ho he fet realitat...