tag:blogger.com,1999:blog-58602071444036765822024-03-14T16:37:58.613+01:00el meu troçetEl meu troçet, perquè em ve de gust, i em dóna la gana fer-ho, evidentment sense esperar res a canvi. No vull donar consells de res a ningú, cadascú amb el que fa i el perquè ho fa....i tothom amb les seves conseqüències i contradiccions. Ho faig perquè en tinc ganes i és una manera, a vegades, de canalitzar el que em passa.Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.comBlogger62125tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-35647864208903200492020-07-08T17:32:00.008+02:002020-07-12T17:32:39.655+02:00Danys colaterals del confinament<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Cadascuna de nosaltres ha viscut el confinament d'una manera o una altre, i ens ha afectat de diferent forma. Normal, som persones diferents i les nostres circumstàncies també són diferents.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">A mi m'ha afectat. Imagino que com a molta gent. El fet d'estar tancats, la por de no saber si estava passant la malaltia (en un principi) per no haver-hi previsió de fer proves a totes les que havíem estat en contacte amb algun positiu, la por d'agarfar-ho mentre anaves a comprar sense tenir mascareta (quan encara no sabíem ni on anar-les a comprar-les). El fet de sentir una soletat inmensa dia rera dia, i no consolar ni amb les videotrucades.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">El haver de teletreballar amb els nens a casa, súper demandants i súper nerviosos per no poder sortir, per no tenir contacte amb els seus amics, no poder anar a parcs infantils, etc....</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Hi han hagut alguns efectes colaterals que hem/he patit, un d'ells el menjar entre hores, merdetes varies, perquè quan piques (o almenys a mi em passa) per avorriment el que ve de gust són merdetes varies..</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Ja sé no tinc excusa, o potser si, perquè grassa ja ho estava abans però hi havia posat fil a l'agulla i ho estava fent bé, poc a poc, però anava perdent... Doncs el coi de confinament m'ha fet tornar enrera...</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Però hi tornaré, poc a poc, però sense pausa.....</span></div><div><font face="verdana">Sempre hi ha efectes colaterals..... aquest és un, però n'hi ha d'altres....</font></div><div><font face="verdana"><br /></font></div><div><font face="verdana"><br /></font></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrmMMThR-Ro21UgzkHTZon2ziCSi8dtnVF0kYnT1Lc93FEuwFnQf74Hpbvkuy0Gsbs9aI31rKYyJ1_OQtaktMNsrH4FeUA0OVJGKSz3YlFBvzu8wJWysmRmuMWBuJetEZdcS74xdIqHhA_/s4608/IMG_20200708_173154.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrmMMThR-Ro21UgzkHTZon2ziCSi8dtnVF0kYnT1Lc93FEuwFnQf74Hpbvkuy0Gsbs9aI31rKYyJ1_OQtaktMNsrH4FeUA0OVJGKSz3YlFBvzu8wJWysmRmuMWBuJetEZdcS74xdIqHhA_/w400-h300/IMG_20200708_173154.jpg" width="400" /></a></div><font face="verdana"><br /></font></div><div><font face="verdana"><br /></font></div>Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-19496926471789978692020-06-25T16:30:00.002+02:002020-07-08T18:05:40.713+02:00Un any sense fum<font face="verdana">Ja ha passat un any.</font><div><font face="verdana">Suposo que no haig de baixar la guàrdia, però crec que ara per ara està superat. És curiós, al principi pensava que seria impossible, o almenys molt difícil.</font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana">Ho vaig fer a <i>palo seco,</i> de fet no ben bé, ja que des del cap em van oferir a anar a un grup de suport de gent que voliem deixar-ho, una infermera ens va fer unes sessions que ens explicava el que ja sabíem de lo perjudicial que és el tabac, i de lo millor que ens trobarem.</font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana">Vaig anar a les xerrades per responsabilitat, perquè m'havia compromès, però no creia possible fer-ho. Si no recordo malament, les sessions es van acabar una setmana abans de sant Joan i el darrer dia vaig decidir que per Sant Joan seria la data escollida, ho vaig dir a la sessió, però no ho veia gens clar. Em va animar una companya de les sessions, ja no recordo ni com es diu però sé que fumava moltíssim i portava 10 dies sense fumar i estava bé, molt animada i contenta perquè havia fumat tota la vida i era important aconsseguir-ho.</font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana">No estava del tot motivada, gens segura de mi mateixa. I només em passava pel capla tristesa de no tornar a fumar mai més, ja sé que pot semblarridicul, però si, em preocupava no tornar a tenir una cigarreta entre els dits, quina contradicció més tonta.</font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana">El dia "D" va arribar i ho vaig fer. Els primers dies van ser difícils, però de seguida vaig canviar de rutina, estava de vacances i això em va ajudar moltíssim, a no pensar-hi. La tornada a la feina va ser el pitjor, ja que l'estona d'esmorçar jo la relacionava molt en fer un cigarro, per tant vaig decidir alguns dies canviar la rutina de l'esmorçar i anar a caminar, o fer altres coses, per ni pensa-hi.</font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana">I mica en mica ho vaig anar integrant a la meva rutina.</font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana">I ahir ja va fer un any. I estic contenta, orgullosa de no haver caigut, creuo els dits per no tornar-hi.</font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana">Contenta d'un dia més sense fum. Contenta de mi mateixa.</font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana"><br /></font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana"><br /></font></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC5WkMJdXKYK-I7It1WNflVxG1_OlEL3om6VSIV0b94HQnzMYK1-qT49fYeEFJbsQff3-0wj6vr9J6nrhu86mSo00GjS765iCXXzVabLCbpxoDckPCti_t6haloXCdelMaH8ajUrhxIUYk/s1000/no-fumar-1000x480.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="1000" height="193" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC5WkMJdXKYK-I7It1WNflVxG1_OlEL3om6VSIV0b94HQnzMYK1-qT49fYeEFJbsQff3-0wj6vr9J6nrhu86mSo00GjS765iCXXzVabLCbpxoDckPCti_t6haloXCdelMaH8ajUrhxIUYk/w400-h193/no-fumar-1000x480.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-26112266818404673532020-06-15T22:00:00.001+02:002020-06-15T22:00:02.591+02:00Desconfinant poc a poc<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><div style="text-align: center;"><span style="text-align: justify;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="text-align: justify;">I tot d'una m'adono que ja m'he acostumat a estar tancada, o no del tot. </span></div></span></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana">Ja fa dies que sortim a passejar, a donar una volta amb els patinets o amb la bicicleta, però encara estem la major part del dia tancats a casa.</font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana">I m'hi havia acostumat, o això era el que em pensava.</font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana">M'han fet sentir por, m'han fet sentir molt vulnerable, i per això he estat pendent del que ens deien a les notícies i potser em vaig conformar a no poder sortir, o sortir lo mínim.</font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana">Quan ja van dir que no hi havia franges horaries, ara que ja estava acostumada, ara que ja havia montat al balconet un espai per jugar, havia decidit canviar espais de la casa per sentir-nos més agust, ara ja podiem sortir; però encara teniem la por o l'angoixa instalada al cos. Una barreja de tristesa i inseguretat que no sabia (<i>no sé</i>) gestionar.</font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana">Però, gràcies a una proposta que em van fer, ahir vaig escampar la boira, i avui ha sigut un dilluns diferent, no m'ha fet mandra llevar-me i seguir el teletreball, perquè m'he llevat amb les piles súper caregades. Una mica cremada pel sol, però amb energia renovada.</font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana">Una excursió fantàstica i amb molt bona companyia.</font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana">Els aiguamolls de l'Empordà, contacte amb la natura, el cant dels ocells,veure com els nens corren feliços amb els seus amics.</font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana">I la primera banyota al mar. L'aigua estava brutal.</font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana"><br /></font></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1r7TFtxe5Ui3WaGbxrdIPmY2qHYQveZDI4LVOZYRHz0Rr16caym5q68becQiam3WZTOVBeijC-tn6kMWaYUoRcFL_ghL4zcXDnCoyrOxpCHMjXQtzpjC-J4wx66Quaf4P_NytjKjO-oti/s4608/IMG_20200614_120700.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1r7TFtxe5Ui3WaGbxrdIPmY2qHYQveZDI4LVOZYRHz0Rr16caym5q68becQiam3WZTOVBeijC-tn6kMWaYUoRcFL_ghL4zcXDnCoyrOxpCHMjXQtzpjC-J4wx66Quaf4P_NytjKjO-oti/w400-h300/IMG_20200614_120700.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr></tbody></table></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana"><br /></font></div>Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-87394626590264119892020-06-04T21:46:00.001+02:002020-06-18T11:49:05.369+02:00El teletreball i l'escola a casa #aixonoésconciliar<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Ja sé que és una situació excepcional i ningú pensava el que passaria. I es fa el que es pot.</span></div><div style="text-align: center;"><font face="verdana" size="4"><b>Però això no és conciliar </b></font></div><div style="text-align: center;"><font face="verdana" size="4"><b>#aixònoésconciliar</b></font></div><div><font face="verdana" size="4"><b><br /></b></font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana">I, si, diuen que sóc privilegiada. Possiblement és veritat. </font><span style="font-family: verdana;">Ho torno a repetir, no m'han fet un erto, estic teletreballant, per tant puc estar a casa amb en Baixir i l'Uxia.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Però la jornada laboral es torna interminable quan parlem que haig d'estar connectada a un ordinador i al telèfon de 8h a 15'30h a vegades més ja que fem reunions a la tarda. Si, ja sé... és el meu horari habitual, de què em queixo, oi??</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Però això no és una queixa, només vull (necessito) expresar com em sento... perquè no és el mateix estar a una oficina, sense practicament distraccions. On puc estar concentrada en la feina, on ningú em demana si pot agafar unes galetes quan falta poquet per l'hora de dinar, on ningú em pregunta si puc ajudar-lo a fer els deures de mates perquè no se'n surt, on ningú comença a cridar i barallar-se mentre jo atenc al telèfon algun usuari apurat que li han fet un erto i la seva angoixa és brutal, a l'oficina ningú m'interromp (o poques vegades) amb tonteries varies....</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi514fQ6lmJUSA49jtipT-tSh85quJuJWQlVlmfqzJYeCs1l-A-vp1Y8tmv-ZQwEsl3CncKSnCldckZ14SaX8C8zEnAgVskHFcznwwB20OdAbvrM4i9tqwll6DF407oQKm8Hmr1EDNR3r74/s4608/IMG_20200618_114503.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi514fQ6lmJUSA49jtipT-tSh85quJuJWQlVlmfqzJYeCs1l-A-vp1Y8tmv-ZQwEsl3CncKSnCldckZ14SaX8C8zEnAgVskHFcznwwB20OdAbvrM4i9tqwll6DF407oQKm8Hmr1EDNR3r74/s320/IMG_20200618_114503.jpg" /></a></div><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Però és que aquestes tonteries varies són les necessitats dels meus fills, només tenen 11 i 6 anys (recent estrenats) i encara no són independents (evidentment). Necessiten interactuar, necessiten que algú els faci cas, no poden tirar durant tot una jornada sols. I haig de fer equilibris, i ens enfadem i crido. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Si, i crido perquè estic angoixada, perquè hem passat molt dies tancats, perquè el confinament no ajuda, perquè no podem interaccionar amb gaire gent, perquè les video trucades alleugen una estona però no són el mateix. Perquè les passejades amb mascareta van bé per què ens toqui l'aire, però les notícies ens han fet tenir una por instalada al cos que no acaba de marxar. Tot i que ens diuen que anem passant de fase i ja podem anar desconfinant. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">I quan finalment acabo la jornada laboral, no es pot apagar l'ordinador, s'han de mirar els blogs de l'escola, primer el de cicle superior per en Baixir i acabar algun deure. I després cicle infantil per l'Uxia, mirar els videos, les cançonetes, els contes, i preparar per fer els reptes proposats cada setmana. I realment agraeixo i valoro molt positivament la feina de les mestres, sincerament ho estan fent súper bé, però jo ja no dóno abast... Ho vaig fent seguir tot, però em dóna la sensació que no puc amb tot. Hi va haver dies que se'ns va passar l'hora del passeig de tant ocupats que estavem, i no sortir ens ha trastocat força.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Doncs res, seguim com podem, ara que ja no hi ha horaris plou cada tarda (sembla que ho facin expressament) però sortirem amb paraigües i xubasquero si cal.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">I és trist, però els nens ja s'han acostumat a estar tancats, a no interaccionar amb ningú i hi ha dies que costa estirar-los....</span></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana">La realitat que ens ha tocat viure... Esperem anar avançant i que poc a poc siguem una mica més lliures.</font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana"><br /></font></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX4uI8uU6V2hlNFB32J0X9yeCy0sFgivY7-rshAveloXlEVqHWUM7ZvthyphenhyphenrLGB84w9ujKs_y2VOsvv_eKiR3pj-yNAkC6GL8NiX_V8-w2o1eYR6Ia2Q_1W4hqdB7JNoGY1XOdZwXBMqZX2/s4608/IMG_20200316_190039.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX4uI8uU6V2hlNFB32J0X9yeCy0sFgivY7-rshAveloXlEVqHWUM7ZvthyphenhyphenrLGB84w9ujKs_y2VOsvv_eKiR3pj-yNAkC6GL8NiX_V8-w2o1eYR6Ia2Q_1W4hqdB7JNoGY1XOdZwXBMqZX2/w320-h240/IMG_20200316_190039.jpg" width="320" /></a></div><font face="verdana"><br /></font></div>Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-19721158001467094552020-05-29T16:30:00.000+02:002020-05-29T16:30:09.564+02:006 primaveres<span style="font-family: verdana, sans-serif;">La petita de la casa ahir va fer les seves 6 primaveres. </span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana, sans-serif;">Passa el temps que vola. Sembla mentida. Em sembla que era ahir que donava voltes a una decisió tant important. Em rondava des de feia temps poder tornar a ser mare, que el Baixir no fos fill únic. Però ja feia un parell o tres d'anys que m'havia separat, per tant es feia més complicat (o potser no). Els dubtes eren molts. La responsabilitat de tot plegat era meva, la decisió no es podia compartir amb ningú, seria jo la que estaria al peu del canyó amb dues criatures petites i tot el que representa per la conciliació monomarental.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana, sans-serif;">Però ho vaig decidir, faria una inseminació i optaria per la maternitat en solitari. I la gent va opinar, alguns/es em volien aconsellar, però la decisió estava presa, la decisió era meva. I algunes podien pensar que era una valenta, o per altre banda una inconscient per no veure les dificultats que això comportaria; potser una mica de cada...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana, sans-serif;">La perspectiva em fa veure que me n'he sortit, els anys on la petita era més depenent ja han passat i han anat prou bé. Evidentment encara em necessita, tant la Uxia com el Baixir, però ja començen a tenir unes petites ales que els fan ser més independents....</span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTNc8YzLG1Izk42Jin1coxpSnEZXDpa0ePK1hFnyKMAJ0LU5CianzvIBO6ynJB4UrJbNEgtkN6HmKHyIexbYwISxxgQQZB7E1z1bCZRRAniSOm7o-bcpSn81ttY4rx7oK23Y3XQ-dWxDHp/" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTNc8YzLG1Izk42Jin1coxpSnEZXDpa0ePK1hFnyKMAJ0LU5CianzvIBO6ynJB4UrJbNEgtkN6HmKHyIexbYwISxxgQQZB7E1z1bCZRRAniSOm7o-bcpSn81ttY4rx7oK23Y3XQ-dWxDHp/s320/IMG_20200528_155532.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><font face="verdana">I encara hi ha gent que deu opinar que potser no me'n surto prou bé, o que és millor la familia tradicional... Tothom pot pensar el que vulgui, està clar,i no sé ben bé perquè però tothom es creu amb el dret d'opinar sobre la criança. Abans potser m'afectava, ara ja no.</font></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><font face="verdana">Crec que ho he fet molt bé, que me n'he sortit, que també he tingut dies dolents en què m'ha sobrepassat tot, però s'ha compensat amb altres de millors.</font></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><font face="verdana">Que tinc un fill i una filla <i>estupendus</i>, que no canviaria per res del món i ho he fet el millor que he pogut/sabut i han sortit carinyosos, alegres, feliços i solidaris. També són tossuts i cridaners a vegades, també s'ha de dir... Amb el confinament hem pogut treure el millor i pitjor de cadascú (s'ha notat l'angoixa a tots plegats), però millor o pitjor ens en sortirem!</font></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLX2UU4U04D1t7fy8OH0osOgM9IswUB1z1Gy0W14Cql5IspaKR298hQUerrG-evKQaV1dxaCD7ZYJUY-_m6UlLgbqCW2spYoOg134qZqWxoWo-MRmtUUY5GgtDp3JSxi9NeIakmD2woNJc/" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLX2UU4U04D1t7fy8OH0osOgM9IswUB1z1Gy0W14Cql5IspaKR298hQUerrG-evKQaV1dxaCD7ZYJUY-_m6UlLgbqCW2spYoOg134qZqWxoWo-MRmtUUY5GgtDp3JSxi9NeIakmD2woNJc/s320/IMG_20200528_153451.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><font face="verdana"><br /></font></div></div>
Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-60185601030845740542020-05-23T12:37:00.000+02:002020-05-23T12:39:05.045+02:00Quan tinc ganes de plorar<font face="verdana">Són massa dies.</font><div style="text-align: justify;"><font face="verdana">A mi m'agradava estar a casa, alguns diumenges ens quedavem mandrejant i passant el dia a casa amb tranquilitat, mirant una peli, vora la llar de foc.</font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana">Però clar, això d'estar obligats a estar tancats a casa tot el sant dia, és una punyetera merda.</font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana">I a estones, això m'enfonsa i només tinc ganes de plorar i en aquest moments penso que necessitaria trucar a algú per desafogar-me; però en moltes ocasions no ho faig per no fer un drama per telèfon, perquè totes estem igual, tancades i angoixades, perquè la situació és dura per tothom i si truco vull estar animada i riure amb algú encara que sigui a la distància.</font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana">I què faig, doncs sortim que ens toqui l'aire, amb el patinet, o la bicicleta, equipats de la mascareta. Les mascaretes que una bona amiga ens va portar a casa un d'aquells dies en què tot era fosc i no m'hagués tret el pijama en tot el sant dia, si no fos que em diguessin que vindrien a veure'ns desde la distància del balcó, i sense ella saber-ho van canviar el meu dia, i vaig sortir de la foscor. Perquè aquella visita, encara que a la distància, va ser la millor de les abraçades, sense contacte, amb el distanciament social que diuen, però em va canviar el dia.</font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana"><br /></font></div><div style="text-align: justify;"><font face="verdana"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1Gm1MeNDFZtmznKYPQdzH2LKRlZUtKVdpceYTX14ymaIWAfdizaD0KTsxNm8MiXXGOLrC94dnaVxw1xPq85lNlDcFKMW4Nvg2EqNzS2aCB19XL2Rk9cYYx6rcRBcVVwDdaPICKjqt7BxY/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1Gm1MeNDFZtmznKYPQdzH2LKRlZUtKVdpceYTX14ymaIWAfdizaD0KTsxNm8MiXXGOLrC94dnaVxw1xPq85lNlDcFKMW4Nvg2EqNzS2aCB19XL2Rk9cYYx6rcRBcVVwDdaPICKjqt7BxY/w400-h300/IMG_20200518_180609.jpg" width="400" /></a></div></font></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><font face="verdana"><br /></font></div>Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-87435048242478217232020-05-19T22:00:00.001+02:002020-05-20T14:11:19.429+02:00Conciliació monomarental (amb situació de coronavirus) <div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana";">Com ja deia l'altre dia: no em puc queixar. I amb això vull dir que no vull que aquest post s'interpreti com una queixa, només és una reflexió des de la meu humil criteri. Vull reflexar com em sento, com és el meu dia a dia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;">Tot el temps de confinament he pogut acollir-me al teletreball, bé de fet des del 6 d'abril faig teletreball. Ja que del 10 de març al 6 d'abril em van donar la baixa ja que tenia símptomes lleus de covid19 - tot i que no em van fer la prova mai (bé això també seria per un altre post, <i>la meva travessia amb el virus -o no- i el 061</i>).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;"><br /></span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana";">Quan ens van confinar a totes i tots semblava que la </span><i style="font-family: verdana;">quarentena</i><span style="font-family: "verdana";"> duraria 15 dies, i es veia com una cosa passatgera (<i>vaja: una petita aventura, que passaria ràpid).</i> Però al anar-ho allargant a mi (i suposo que a més gent) em va generar bastant vèrtig. L'incertesa em provocava (provoca) molta angoixa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana";">Al principi, anava trempejant com podia, tenia la flexibilitat de poder connectar-me a fer teletreball quan volia/podia. I tenia l'avantatge de poder decidir les hores que m'anaven més bé per poder estar enganxada al ordinador, sense deixar massa de banda al meu fill i la meva filla. Era complicat ja que les interrupcions dels nens eren freqüents, per qualsevol cosa, que si volien esmorçar, que si els havia d'ajudar a fer deures, que si podia jugar amb ells, que féssim una manualitat, que s'avorrien, i què passa al final: tots enganxats a pantalles la major part del temps.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVwizN-lpiED4IKN3jQ23U49FkxoMWHtMb4n8258TvdUchRqgjewIKM6rLRLKQxZPfNfZLF2K_RBJIPIAZg-0yEx1uT0dw7YRUpiq21HFxodG3A7ZIXdiybU300A5unK8CdpctaalpdOZq/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVwizN-lpiED4IKN3jQ23U49FkxoMWHtMb4n8258TvdUchRqgjewIKM6rLRLKQxZPfNfZLF2K_RBJIPIAZg-0yEx1uT0dw7YRUpiq21HFxodG3A7ZIXdiybU300A5unK8CdpctaalpdOZq/s320/IMG_20200506_092129.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana";">Va haver-hi un canvi important quan em van comunicar que em desviaven les trucades. </span><span style="font-family: "verdana";">I el vèrtig es va fer més gran, això volia dir que perdia la flexibilitat. Que les trucades són de 8 a 15, el punt fort de 10'30 a 14 que es quan la gent està desperta i abans de dinar. El primer dia de rebre trucades eren les 14'30 i l'Uxia em deia que tenia gana.... ni m'havia adonat que era tan tard i no havia ni pensat en el dinar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;">Tot i això, no em puc queixar, com ja deia: he mantingut la meva feina, no m'han fet cap erto, i per ara no haig d'anar a fer guàrdies, i puc seguir amb el teletreball.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;">Però el dia a dia, es fa esgotador. I em provoca una tristesa profunda haver de veure com durant pràcticament tot el matí per tal que els meus fills estiguin distrets estan enganxat a pantalles, a estones fan plastilina, dibuixos, construccions, i el Baixir deures, però bona part en té cura d'ells a pantalla, i em fa sentir petita per no poder fer-hi res. Quan l'Uxia ve i em demana que li expliqui un conte i me l'assento a la falda (davant l'ordinador) i estem a la segona pàgina del conte i sona el telèfon de la feina em mira amb ulls tristos i marxa dient que no passa res... I no, no vull fer pena, no vull llàstima, és el que ens ha tocat viure i ningú ha pensat en tot el que ens pot arribar a afectar emocionalment a nosaltres i a les nostres famílies.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;">A la tarda, quan ja l'ordinador s'apaga hi ha dies que no ens ve de gust ni sortir a fer el passeig, preferim sentar-nos al sofà a fer-nos pessigolles i abraçar-nos, estar junts perquè ens trobem a faltar (quina contradicció més gran, 24h junts a casa i ens trobem a faltar)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs2clOwzRBQX-sZ2CF5QnAm9I4CSJVE2l6B7aXTQZo__5a8xPwG716r0Zw2b0XY9skuTlTAcJ163-1szrzpoBLb2t_yZd6Jd2mWiCG4sP31uZbc5gteFnKxzGyluwWBZHfreip5zE1cQ5a/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs2clOwzRBQX-sZ2CF5QnAm9I4CSJVE2l6B7aXTQZo__5a8xPwG716r0Zw2b0XY9skuTlTAcJ163-1szrzpoBLb2t_yZd6Jd2mWiCG4sP31uZbc5gteFnKxzGyluwWBZHfreip5zE1cQ5a/s320/IMG_20200316_190039.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: verdana;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;">Però el problema és que s'ha de tornar a encendre l'ordinador per fer deures, mirar tutorials, les activitats pels més petits, els reptes de la setmana, les cançonetes, enregistrar i editar videos per enviar a les mestre que s'ho estan currant molt i a les que agraeixo tot plegat, però a vegades em dóna la sensació de no arribar a tot, de no poder abarcar tanta cosa. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;">A part, la casa, la roba, els menjar, l'aventura d'anar al supermercat en època <i>d'apocalipse</i>, que potser a aquestes altures ja m'hi he acostumat, però les primeres vegades per mi eren una angoixa: renta mans, posa guants, mascareta vés a comprar, i deixa els nens sols a casa patint que no passi res mentre estan sols.... </span><span style="font-family: "verdana";">i estic esgotada.</span></div>
</div>
Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-18459258965478594272020-05-13T16:30:00.001+02:002020-05-19T10:24:04.039+02:00Torne-m'hi. 2 llargs mesos de confinament.<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;">
Tenia el Blog aturat des de fa molt temps. La rutina ens porta a no tenir hores per tot o potser no saber distribuir-les bé. </span></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;">
Ara que totes hem hagut de fer una parada obligada he recordat que m'anava bé escriure, per canalitzar emocions, per treure del pap tot alló que em cou. I ara més que mai, que no tinc l'oportunitat de fer trobades amb família i amigues i amics, ni amb ningú basicament. Doncs és quan, possiblement, ho necessito més que mai.</span></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4mjkUrKs8wo8arKkasjuYPdIQEMqlF03EoKwSHOhCwlfkWFPujR9M54kyM-7FpQcCHSOadTvwE0asz9ELAWaJY1yM4cGkCbEXVY35nL50X_v7u9ai_56j-hXcbV3npQJfiABLa7X_Vj-G/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="3456" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4mjkUrKs8wo8arKkasjuYPdIQEMqlF03EoKwSHOhCwlfkWFPujR9M54kyM-7FpQcCHSOadTvwE0asz9ELAWaJY1yM4cGkCbEXVY35nL50X_v7u9ai_56j-hXcbV3npQJfiABLa7X_Vj-G/w240-h320/IMG_20200402_122039.jpg" width="240" /></a></div>
<span style="font-family: verdana;"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana";">Dos llargs mesos de confinament. Dos mesos de conviure 24 hores en família. Dos mesos d'adabtar-nos a no poder sortir. Mesos de reflexions, de riures, jocs de taula amb en Baixir i l'Uxia, manualitats i experiments, tardes de sofà i pel·lícules, mesos d'aprofitar els espais exteriors de casa transformant el balcó en un racó de jocs, de vermuts i pica-pica de cap de setmana, d'espai per fer una mica d'exercici per descarregar la ràbia. Per parlar, per expresar-nos mentre ens abracem i ens fem pessigolles.</span></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana";">Però també han estat dos mesos d'avorriment, de tristesa, d'angoixa, de nervis i crits. De no tenir prous hores al dia; entre el teletreball, les estones a dedicar a l'escola del Baixir i també de l'Uxia, d'haver d'inventar, d'experimentar, i d'estar al 100% per tal que els petits estiguin bé. </span><span style="font-family: "verdana";">D'apendre a connectar-se al Zoom, hangouts, Skipe, els tinc tots instal·lats però no tinc temps de connectar-m'hi.</span></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana";">En definitiva, un temps d'incertesa. Perquè ja he entès que no haig de pensar en què passarà demà, però és innevitable. Perquè en un demà proper (o no) ens diran que ja estem a la fase on ja no cal fer teletreball, i no sé ben bé com anirà això sense escola. Ja m'explicaran què hem de fer les monomarentals, prou difícil que era abans de tot això la conciliació familiar i laboral, ara es multiplica potencialment. </span></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana";">Ah i això si, no em puc queixar; no m'han fet cap erto, no estic aturada i m'he pogut acollir al teletreball i m'han passat manuals de teletreball on la teoria és estupenda on firmaria qualsevol sense cap dubte. Teletreball pensat en situació de <i>normalitat</i>, amb els nens a les escoles, clar...</span></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana";"><br /></span></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana";">Però això del teletreball ho deixo per un altre post, que seria massa llarg i em passaria la franja horaria de passejar amb els nens.</span></div>
Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com0Girona41.9794005 2.821426413.669166663821152 -32.3348236 70.289634336178835 37.9776764tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-35762237279136520342015-11-20T13:52:00.001+01:002015-11-20T13:53:46.287+01:009 anys ja.....<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">9 anys<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">, demà farà 9 anys que vas morir.</span> Han passat molt ràpid, sembla mentida....</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">vui</span> a la cerimònia per la mort d'en Francesc Pararols, deien que "un no es mor mentre algú el tingui en el record" i segurament tenen raó, et tinc dins meu permanentment. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Et trobo molt a faltar, et somnio a vegades com si no hagués passat res, com si la malaltia, el maleït càncer, no te s'hagués endut. Però en aquests 9 anys han passat moltes coses que t'has perdut i que ens hem perdut nosaltres no poder-les compartir amb tu. Han nascut els que serien el teus 3 n<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">e</span>ts; en Baixir, l'Ovidi i la Uxia. I estic segura que series una àvia estupenda, i em fa ràbia que no els hagis conegut, i que ells s'ho hagin perdut. Tot i que sempre que puc els hi explico anècdotes i així sempre també estar<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">à</span>s al seu record.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Trobo a faltar anar amb tu a mercat cada dissabte i remenar els pilons de roba a preu de saldo, carregar-nos de fruita i verdura dels pagesos ja coneguts despr<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">és de tant<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">s anys d<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">'anar-hi,</span></span></span> i després pujar a <span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">M</span>ontju<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">ï</span>c a fer el "vermut" i dinar tots junts amb família, i posar una pel·lícula i adormir-nos al sofà. Trobo a faltar anar a enganxar cartells, pintar pancartes, trobo a faltar anar a les reunions <span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">feministes, i evidentment </span>a les reunions d'Acaps plegades, organitzar actes, paradetes, recollir per la caravana, anar a les concentracions, manifestacions varies, fins hi tot a Madrid, i sobretot els nostres viatges juntes al Sàhara. Amb els fills petits sé que <span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">s</span>eria difícil, però sé que trobar<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">í</span>em la manera de po<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">der tor<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">n</span>ar-hi...</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">I em repeteixo, sabent que no hi ha res a fer i que no es pot tirar en rera, que no hi ha dret, que encara et faltaven moltes coses a fer, moltes coses per viure, per compartir. </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">I escric aquestes ratlles <span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">en record d'aquest fatídic dia que ens vas deixar, i em cauen les llàgrimes recordant cada moment, cada instant<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> que vam compartir. Que vas ser <span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">la millor mare, un referent de la feina de formigueta, sempre al costat dels més dèbils, de les causes justes,<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span>i sempre<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> des de l'ano<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">nimat sense pensar en medalles ni recon<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">e</span>ix<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">e</span>ments. </span></span></span></span></span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">T'<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">he estimat molt Tere<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> (mama<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">), t'estimo i t'estimaré</span></span></span></span></span></span></span></span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></span></span> </span></span></span></span></span> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgFgH2OBEcdPmHeNkETXEL-vUeBceOOaljGmBGD6KC7J3URS8tR4sY7eystHgwK2JUkwFJkDT3Z-E69cVZ3ZYCUI9eYl8Ffxo6iYX1j9ETCVY5WtuONmhk34DBKi4g9FhIwmp9iQnpaR-E/s1600/Tere+i+slama_face0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgFgH2OBEcdPmHeNkETXEL-vUeBceOOaljGmBGD6KC7J3URS8tR4sY7eystHgwK2JUkwFJkDT3Z-E69cVZ3ZYCUI9eYl8Ffxo6iYX1j9ETCVY5WtuONmhk34DBKi4g9FhIwmp9iQnpaR-E/s400/Tere+i+slama_face0.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-87415278944873070502015-02-28T00:16:00.000+01:002015-02-28T00:16:00.155+01:00Uxia, el seu naixement<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Acabem el mes de febrer i avui l´Uxia avui fa <b>9 mesos</b> (extrauterins). Hi ha qui diu que un embaras no dura 9 mesos, sinó que dura 9 mesos dins i 9 mesos fora, doncs estem nosaltres estem en aquest punt... </span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Una de les millors decisions que he pres en aquesta vida, i segurament podria dir que la decisió més valenta... i evidentment no ho canviaria per res del món.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Fa dies, mesos, que volia escriure el relat del seu naixement, però entre una cosa i l'altre no acabava de fer-ho mai, ho intentaré perquè m'agradaria tenir-ho per recordar-ho.</span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Sortia de comptes l'1 de juny. Quan faltaven uns dies ja començava a estar impacient per veure-la però a la vegada amb molta por al dolor del part. Tot i haver passat per un primer fill, o potser per això, ja que el part del Baixir va ser molt llarg i dolorós i al final me'l van haver de treure amb espàtules i va ser molt traumàtic... (i ara que he llegit més sobre el tema en aquell cas vaig patir la violència obstretícia, però bé això ja donaria per un altre post...)</span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Recordo que, més o menys, una setmana abans del naixement, vaig trobar que a vegades la lluna podia afectar al treball de part, casualment el dimecres dia 28 de maig hi havia lluna nova, i no sé perquè però vaig anar dient que potser seria aquell dia. Al anar a buscar el Baixir a escola ja vaig dir que potser seria aquella nit, va ser mig en serio mig en broma. Però de fet, em sentia rara...</span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Al vespre, molt aviat, vam sopar, però ja em trobava malament. Si ara miro amb perspectiva m'adono que ja tenia contraccions, però en aquell moment només pensava que era malestar... Vaig posar al Baixir a dormir després del seu conte, però no el vaig poder acabar perquè cada cop el malestar era més fort...</span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Recordo que quan es va dormir el nen, vaig recollir una mica la cuina, però havia d'anar parant... per <i>wasap</i> vaig dir a ma germana que podia ser l'endemà perquè em notava rara i vam parlar per telèfon però com que em va sentir bé no es va preocupar gaire...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO-XxNxg2AEoZ7gmGhCFcBFa2gy_gOf_nNHh_PvNnf5IHPlWJcOVtJftNNtxnjfZjJPvZmXEkTlsh4pkcGUnjpGhnKiHN1T7tLiPMPlfmQmDwV75uXkzCBqjO61fiA8_vN371Ca38zu5tv/s1600/IMG_20140212_204956.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO-XxNxg2AEoZ7gmGhCFcBFa2gy_gOf_nNHh_PvNnf5IHPlWJcOVtJftNNtxnjfZjJPvZmXEkTlsh4pkcGUnjpGhnKiHN1T7tLiPMPlfmQmDwV75uXkzCBqjO61fiA8_vN371Ca38zu5tv/s1600/IMG_20140212_204956.jpg" height="400" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Vaig emplenar la banyera per veure si així em passava una mica tot plegat, i anava anotant cada quan tenia contraccions i eren cada 5-6 minuts... però com que amb el Baixir tot havia estat tant i tant llarg no vaig voler molestar a ningú i pretenia poder arribar a l'endemà... fins hi tot em vaig estirar per veure si podia dormir, però va ser impossible....</span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Cap a la 1 de la matinada o potser més tard vaig parlar amb ma germana, jo estava espantada i necessitava dir-ho, però al final vam quedar que esperàvem, ella em sentia bé i no hi va donar més importància... Vaig trucar al 061 i em van dir que allò podia anar per llarg.... El cas és que per no molestar, ja que la logística d'estar sola i haver de col·locar el nen, i que algú em portés a l'hospital era emprenyar massa... Cap a les 2 la meva germana al final va dir que com que tampoc podia dormir es dutxava i ja venia, va ser un descans per mi, però cada cop era tot plegat més dolorós, les contraccions eren cada vegada més fortes. L'intensitat cada vegada era més forta.</span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Quan va arribar la meva germana ja no podia més, era un dolor intens i cada cop més freqüent, ja anàvem cada 2 minuts més o menys. Amb la moguda de tot plegat recordo que el Baixir es va despertar i es va mig espantar al veure'm retorçar de dolor, jo intentava calmar-lo, i dir-li que era normal. Vam esperar que vingués el meu pare i es quedes amb els nens, va ser cap a les 3 que va arribar el meu pare, ja no podia més.</span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Per baixar les escales i enfilar al cotxe (aparcat a la porta de casa) vaig haver de parar unes 3 o 4 vegades per l'intensitat en què es produïen. Un cop al cotxe no em vaig poder ni lligar el cinturó ja que no em podia ni moure. Havia planejat anar al Hospital Santa Caterina, encara que el meu hospital de referència era el Trueta, però jo volia tenir un part més respectuós i pensava o tenia la idea que el Santa Caterina seria millor. Però al últim moment i amb el dolor vaig decidir que anéssim al Trueta pensant que allà em posarien l'epidural més ràpidament. El camí se'm va fer etern, quan ja érem ben aprop, ben bé a la cantonada, vaig notar com una explosió forta, vaig "trencar aigues", em vaig quedar tota xopa, i el cotxe ni us ho podeu imaginar... I cridava perquè la Miriam es passés el semàfor que estava en vermell.</span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Al arribar al Trueta em va deixar a la porta i em van ajudar a seure en una cadira de rodes i ràpidament cap a la 4a planta, mentre ma germana anava a aparcar i em registrava al taulell. Un cop a dalt em volien fer un tacte per veure com estava, però no podia ni despullar-me del dolor intens de les contraccions súper seguides i les ganes d'empènyer intensament, i de forma inconscient apretava amb totes les meves forces... la matrona em deia que no apretés, que encara el pariria al lavabo i que no podia ser... però jo no ho feia conscientment... No sé com però vaig aconseguir treure'm la roba i estirar-me perquè em miressin, i van ser segons, ja que de seguida va veure que estava de 10cm, per tant era imminent... i jo demanant l'epidural gairebé plorant, desesperada... però era massa tard, ja no es podia... em van col·locar una bata d'aquelles, i cap al paritori i ma germana que encara no hi era... I amb tot això que les matrones deien: "a veure si el pare s'ho perd!" Hahaha, ja sé que és el normal, però en aquells moments haver de donar explicacions va ser un pal... "que no hi ha pare, que sóc mare sola per decisió, aquesta nena és fruit d'una inseminació molt pensada".</span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Quan m'empenyien amb la cadira de rodes pel passadís vaig veure ma germana que entrava, i en un tres i no res ja érem allà, sense esperes, sense pràcticament temps per dir res. Col·locar-me va ser un suplici, no podia pujar i a sobre em demanaven com volia posar-me però m'era totalment igual, no podia més necessitava que allò acabés. A la que vaig tenir altre cop la necessitat d'empènyer, ho vaig fer i ja van dir que es notava el cap. Em van dir que a la propera apretada ja la tindria amb mi, però no m'ho creia ni de conya... però tenien raó: la segona ja vaig tenir l'Uxia en braços. La cara de ma germana d'espectadora d'aquest fet tant meravellós, i en aquest cas tant ràpid, era un poema, tampoc s'ho acabava de creure... Em deia que ho havia fet molt bé, que havia estat molt forta per un part natural, el que no li vaig dir, ja que en aquell moment no estas per fer reflexions ni discursos de cap tipus, és que sense ella no sé com ho hagués fet, ja que l'acompanyament i el recolzament que em va fer és lo que em va donar forces.</span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Va ser molt ràpid entre que vam sortir de casa i tenir-la als braços tan sols havien passat 45 minuts... Tota la feina de part l'havia fet sola a casa, vaig apurar al màxim per no molestar, tot i que ara vist amb perspectiva és molt millor passar els dolors de part a casa, en el meu ambient, i no a l'hospital. Això em demostra una vegada més lo fortes que podem arribar a ser les dones. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix3zK-8imV-5QYeXXAY40C0huk4hEaSr7JXTvpRJBndJX5Pa8b9XtRmKkZ_J9YgJXv2ACnsfwA7wiZBRSl3jATDepPm0-Wy1QzyEzYsvZ2BhK8h5nDtd0h8o-3nRcJPXc-0slO2vtAa2bs/s1600/IMG_20140528_141846.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEix3zK-8imV-5QYeXXAY40C0huk4hEaSr7JXTvpRJBndJX5Pa8b9XtRmKkZ_J9YgJXv2ACnsfwA7wiZBRSl3jATDepPm0-Wy1QzyEzYsvZ2BhK8h5nDtd0h8o-3nRcJPXc-0slO2vtAa2bs/s1600/IMG_20140528_141846.jpg" height="400" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La recuperació va ser ràpida, de fet, després de parir i esperar a treure placenta i dels punts de sutura, vaig aixecar-me sense problema i caminant amb la nena en braços vaig poder anar fins l'habitació on ens van tenir en observació un parell d'hores.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest és el relat del seu naixement, el meu segon part, molt més conscient i amb l'experiència d'haver passat per un altre. I aquí ho podria deixar, però no sense comentar una cosa que em va sorprendre moltíssim que encara passi, sobre alletament. La nena va enganxar-se al pit rapidíssim, amb una facilitat brutal. Jo tenia clar que volia alletar i que és el millor, tant per ella com per mi.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">De fet, ja tenia molt de guanyat jo, ja que amb en Baixir havia alletat fins els més enllà dels 2 anys i mig. Les matrones estaven contentes perquè tot anava molt bé i la nena agafava amb força. Però un cop a l'habitació, després del part, que estas fluixa, d'esgotament, de altibaixos hormonals, etc, vaig haver de topar-me amb un parell d'infermeres que insistien que el millor és que li donés biberó, ja que així podria descansar. Em van insistir tant que quan sortien per la porta em sentia tant poca cosa que em feien plorar. Fins hi tot, una d'elles, després de passar una nit tranquila, ja que la nena o dormia o estava enganxada a la teta, en feia comentaris com "un altre cop al pit? és que s'acostumarà...." No entenc quin tipus de formació reben, em va fer sentir molt malament, semblava que la que ho feia malament era jo, i en aquell moment et fan dubtar. Però em vaig quadrar i no vaig voler donar bibi, no calia. Només tenia ganes de poder anar a casa i fer el que em donés la gana... I així ho vaig fer i a 9 mesos del part, encara estem amb lactància materna i el que duri... la OMS recomana 2 anys o més de lactància, ja m'he hagut de sentir en molt moments la gent estranyada perquè encara dóno pit; però a mi tant se me'n dóna el que opini la gent. És curiós que tothom es veu capaç d'opinar sobre la criança, fins hi tot aquells/es que no han tingut fills; ara ja em rellisquen tots els comentaris o opinions que jo no he demanat.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Doncs res: feliç de ser mare de dos fills estupendos!</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwGYLp0s05SxRyVKdxWmD5A7HX5GlVB8T0TlPpnjXzvDvA41O9gtQZmswd_YK8E1qsQrbvUORb2DlJdvYrNlMePEygFPEN7Ozu8gG4uI3sdsR6PBHzEy1CwS2HbXIedXOLmVSHCsqK1-yX/s1600/DSC_0095.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwGYLp0s05SxRyVKdxWmD5A7HX5GlVB8T0TlPpnjXzvDvA41O9gtQZmswd_YK8E1qsQrbvUORb2DlJdvYrNlMePEygFPEN7Ozu8gG4uI3sdsR6PBHzEy1CwS2HbXIedXOLmVSHCsqK1-yX/s1600/DSC_0095.jpg" height="300" width="400" /></a></span></div>
</div>
Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-65567919617704574152015-01-22T21:56:00.000+01:002015-01-23T10:30:13.100+01:00violeta cada dia<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Sembla que només es pot reivindicar el 8 de març i sembla que és el dia per recordar que segueix una lluita: la lluita feminista. I és que queda molt camí per fer. I no em canso de dir que sí, que sóc FEMINISTA, i a qui no li agradi que s'hi posi fulles, i qui no entengui que s'informi, que anys enrera potser era més difícil, però avui dia no costa tant... i sinó que busqui al <i>google </i>que hi trobarà de tot i més....</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Em cansa haver de repetir una vegada i altre el mateix, haver de discutir el perquè fa falta l'activisme feminista, que les petites coses són importants, i que s'han aconseguit moltes coses però ens falten tantes altres... </span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">I em cansa una vegada i altre haver de justificar conceptes, de fer matisos, de tornar a debatre si s'ha d'estar pel feminisme de la diferència o el feminisme de la igualtat, sembla que així van passant les setmanes, els mesos i els anys i la cosa no avança ni de conya....</span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Sóc feminista perquè les discriminacions de tot tipus són injustes, perquè les oportunitats han de ser les mateixes per tothom, perquè ja n'hi ha prou de <i>matxacar</i> sempre les mateixes.</span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>Feminista</b> perquè em dóna la gana, perquè penso que ja n'hi ha prou de tonteries, i orgullosa de ser-ho!</span><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFHqJResVgJGaEpepFAs4DWcNiBJlmX1NzakwqMATy-NSNbcZ8oTV2bdCLlswndAZDtbqybaYZ1wPUueieaCb8OIGKyZNXKITpQhS6scj4O-GG08xuxdGVt-XG0aGGkXoGeCSSt-lJxd7p/s1600/feminismo2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFHqJResVgJGaEpepFAs4DWcNiBJlmX1NzakwqMATy-NSNbcZ8oTV2bdCLlswndAZDtbqybaYZ1wPUueieaCb8OIGKyZNXKITpQhS6scj4O-GG08xuxdGVt-XG0aGGkXoGeCSSt-lJxd7p/s1600/feminismo2.jpg" height="400" width="341" /></a></div>
</div>
<div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><br /></span></div>
Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-43381361270962840642013-12-19T20:07:00.000+01:002013-12-19T20:07:00.781+01:00El cigronet o cigroneta.....<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Una decisió important es pren amb temps i molta calma, i així ho faig normalment, per tant aquesta ha estat pensada i repensada. Han estat molt mesos i més d'un any llarg rumiant i donant-hi voltes (<i>i estalviant al màxim que m'ha permès el temps que vivim</i>)</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Per tant: una decisió molt ben pensada.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Sóc conscient que no haig de donar explicacions (<i>només faltaria...</i>) però quan fas una cosa que et fa feliç m'agrada compartir-ho amb els que m'envolten.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">He decidit ser mare per segona vegada, però aquest cop sola, tirant endavant un tractament i una inseminació. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">I aquí el resultat, estic ja d'unes 15 setmanes, i súper contenta i feliç.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl0iCuYmfsmJuPfwjkDWTsDCDV8UzIOhCY9mVz2T3pXxtwYEv0nfKTLfmTpFpUdWfY9IxVeJA0mM5_-yI0rmrgBiWaWn7Uu7e1qvjNC-qSvEWcvrNOnMbGJX3Givfem8ZsVFy2pjFler4l/s1600/cigronet.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="177" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl0iCuYmfsmJuPfwjkDWTsDCDV8UzIOhCY9mVz2T3pXxtwYEv0nfKTLfmTpFpUdWfY9IxVeJA0mM5_-yI0rmrgBiWaWn7Uu7e1qvjNC-qSvEWcvrNOnMbGJX3Givfem8ZsVFy2pjFler4l/s320/cigronet.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDgoOLb0VyT3gnJPGEa31LTnUMtZ2ofwNMiNZLVW9wexFIB9bN2LiWRYzZgFEfhc2CLz4vn86G6q_9k5ykFgPgJ3pR275xHoIRJ88WMA_HqXSJswuSme9Md4OyT2WUvJm_xqa_EVV_cqwR/s1600/cigronet1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDgoOLb0VyT3gnJPGEa31LTnUMtZ2ofwNMiNZLVW9wexFIB9bN2LiWRYzZgFEfhc2CLz4vn86G6q_9k5ykFgPgJ3pR275xHoIRJ88WMA_HqXSJswuSme9Md4OyT2WUvJm_xqa_EVV_cqwR/s320/cigronet1.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Fins fa un parell de setmanes, la veritat és que no m'he trobat gaire bé, les nàuseas i els vòmits m'han tingut entretinguda... I, és ben bé cert, que cada embaraç és un món... ja que amb el Baixir no vaig tenir cap d'aquests simptomes....</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Però ara ja començo a estar millor o almenys tinc altres simptomes més suportables, que suposo que aniran canviant a mesura que la panxa vagui creixent.... </span></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">I ara que, d'uns dies ençà, he començat a explicar-ho ja obertament tot plegat, m'adono que en general la gent es pren la notícia amb naturalitat i se n'alegren, només faltaria.... i fins hi tot em diuen que sóc valenta.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Però hi ha persones concretes que vol dir-hi la seva i donar consells i fins hi tot valorar si he fet bé o no.... sense adonar-se que la decisió és meva i només meva, i que no ha estat d'un dia per altre...</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Per tant res, que la gent que no ho vegi bé: que no els hi demano res, que m'ensortiré de la millor manera, perquè una de les coses que he fet millor a la vida ha estat ser mare i és el que més m'ha omplert, m'ha fet crèixer i fer-me millor persona. He après moltíssimes coses i adonar-me del que és l'amor incondicional.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">I si, sóc conscient que els primers mesos seran difícil, però aquest amor incondicional em donarà forces i ho abarcaré tot. I què carai, també tindré ajuda si convé, dels i les que en tinguin ganes, amics i amigues que sé que seran allà quan més els necessiti.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Doncs res, que sóc súper feliç i tinc moltíssimes ganes (encara que falten uns quants mesos...) de veure-li la carona a un nou membre de la meva petita tribu.</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Era un dels propòsits del 2013 i ho he fet realitat... </span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiupj5muxcIfhYYEBRp8NlDI1U0alrZ8CR-4TyFHAgqsf3G3aY6E4STFtzQncnvxUeDDCGhf0tnCWBRYJgzIQp8GJRKkfDnCtZ0TADSmwLc3FIiq46FCt2bzghTxI2XqXkDf_q10YK6vRhA/s1600/panxa_14+mesos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiupj5muxcIfhYYEBRp8NlDI1U0alrZ8CR-4TyFHAgqsf3G3aY6E4STFtzQncnvxUeDDCGhf0tnCWBRYJgzIQp8GJRKkfDnCtZ0TADSmwLc3FIiq46FCt2bzghTxI2XqXkDf_q10YK6vRhA/s320/panxa_14+mesos.jpg" width="320" /></a></div>
</div>
Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-87190890902405554912013-06-02T22:24:00.000+02:002013-06-02T22:24:00.603+02:00Provant cosetes noves.... "trapillo"<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Això que la tele sigui cada cop pitjor em dóna per remenar per internet i trobar coses que no sabia ni que existien... i així va passar amb el <i>trapillo</i>, ara ja fa uns mesos ho vaig descobrir, però no sabia ni on podia comprar-ho per Girona, i si me'n sortiria; per tant no m'atrevia a fer cap comanda per internet, que llavors si es queda a un racó em sap greu haver <i>llençat</i> els diners.... </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Però, fa unes setmanes, passejant per la <i>Fira Interquilt</i> a Girona m'ho vaig trobar a davant i no me'n vaig saber estar..... a més estaven d'oferta!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfRuEWxL2lSy95fdvJFcHUds9dSp4TcdifGzy7pC9ygnkvMVCVSeNxYKjJ1McAZrfazley7fquc3N9Z5RvN1Fy0YdpRvQk4ng8b59gNtcNI0tipcN0ZuXCnWJQAzzUsEScn0cu9a10fIFc/s1600/IMG_20130513_225753.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfRuEWxL2lSy95fdvJFcHUds9dSp4TcdifGzy7pC9ygnkvMVCVSeNxYKjJ1McAZrfazley7fquc3N9Z5RvN1Fy0YdpRvQk4ng8b59gNtcNI0tipcN0ZuXCnWJQAzzUsEScn0cu9a10fIFc/s320/IMG_20130513_225753.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Després d'uns dies de practicar una miqueta recordant les classes de ganxet que m'havia fet la <i>iaia </i>Maria<i> </i>fa un munt d'anys (amb fil prim i amb la mania de fer els típics <i>tapetes</i>.... que no els hi trobo el què....) i després de fer i desfer un munt de vegades perquè no veia clar que quedés prou bé.... I perquè és més difícil que amb els fils normals de ganxet, ja que és molt més gruixut i poc manejable i costa una mica, o almenys a mi m'ha costat poder veure els punts de forma clara i veure-hi la forma sense problema</span>.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3yl6Bj4IftvWmRQWwW2G6INloB4syLN5BoGm4VZUUOkk1kDfYQSyQN6jguKgg3RNGoh0CNI_4-trRRX1GKF3Bb8JJ0ZoLqpAcKDktYeEg-TMAlxPepCfDT-6twKqKhxvF2LID3Lgr2zIe/s1600/IMG_20130527_222412.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3yl6Bj4IftvWmRQWwW2G6INloB4syLN5BoGm4VZUUOkk1kDfYQSyQN6jguKgg3RNGoh0CNI_4-trRRX1GKF3Bb8JJ0ZoLqpAcKDktYeEg-TMAlxPepCfDT-6twKqKhxvF2LID3Lgr2zIe/s320/IMG_20130527_222412.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">En un inici havia de ser una catifa rodona, però rumiant-hi molt, vaig pensar que millor era començar per alguna cosa petita i sencilla, per passar l'estona i començar a agafar-li la pràctica... per tant m'he quedat amb un cistellet, que de ben segur em farà servei i serà prou decoratiu... I la qüestió és està entretinguda una estona; i ja ho deia la <i>iaia</i> Maria: <i>qui no té feina, el gat pentina.... </i>i el resultat m'agrada molt, quan ja estigui del tot acabat i rematat ja tinc ganes de començar amb alguna cosa més complicada....</span></div>
Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-76761296276190449842013-05-24T22:21:00.000+02:002013-05-24T22:21:00.489+02:00Cuinant amb el meu pinxe...<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A vegades em passa que al arribar a casa després de la feina i d'anar a buscar el nen se m'acumulen moltes coses...(<i>bé, millor dit: gairebé sempre....</i>) </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tot i que no sóc gens primmirada i sempre hi ha coses millor per fer que netejar i endreçar la casa, hi ha dies que em supera i el caos és tant gran que em creuo i m'enfado amb mi mateixa... per ser tant desastrosa... tot i així em dura poc i és repeteix molt sovint la situació...</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per això, he intentat fer combinacions per tal de fer una cosa pràctica i a sobre dedicar temps al meu fill; que és el que em ve més de gust. Per tant, em va anar molt bé la idea que em va enviar una amiga via <i>whatsapp</i> i vaig pensar que seria molt bona idea portar-la a la pràctica. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El Baixir s'ho va passar súper bé, de fet, sempre que li proposo alguna ajuda a la cuina ho fa encantat de la vida....</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">És molt fàcil de fer i tot i que no és un exemple de <i>menjar sa, </i>va ser divertit i ens ho vam passar molt bé....</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-k5wZa4qDifk/UYyrCEB59VI/AAAAAAAADNU/hNaF7QN3uNM/s1600/DSC_0687.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="http://4.bp.blogspot.com/-k5wZa4qDifk/UYyrCEB59VI/AAAAAAAADNU/hNaF7QN3uNM/s400/DSC_0687.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No fa falta ni saber cuinar, ni tenir ingredients complicats, per tant era perfecte per nosaltres.... Espaguetis i salxitxes.... al final hi vam posar una mica de tomata per fer-ho una mica més gustós..... tot i que a les fotos no hi surt.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjGatJ33pQu1l8qQmI6tRpEnSJMiClGhCuRcw8WprzSeo9jYXsk_6PaWYpWT9xHKqZYdkJv1gVz16UJPdGwkwpM-J8eWpVrbCCLW6DGb2XWyjQILFvfy5OXIRy6DJjqNPJ9QTH-iqsS_lQ/s1600/DSC_0688.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKB6bxi6NnVQgxueSCOsh907sOCp9xBZ_v8OW1yK9d1pb5akEYtVYq2nUbpG9gEAqZR0VeLsH62nSuoTAofjgZZkvinzWMcK-77_cvwZTPl43RbNEN3HA7onRTYAX3YnnwyAKNixm86i-q/s1600/DSC_0690.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKB6bxi6NnVQgxueSCOsh907sOCp9xBZ_v8OW1yK9d1pb5akEYtVYq2nUbpG9gEAqZR0VeLsH62nSuoTAofjgZZkvinzWMcK-77_cvwZTPl43RbNEN3HA7onRTYAX3YnnwyAKNixm86i-q/s320/DSC_0690.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un cop punxats els espaguettis en les salxitxes es fan bullir uns minuts fins que estan cuites i ja està preparat! Súper fàcil i apart de posar al foc la resta ho pot fer el nen sense cap problema....</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxV8LZUQtuN_d21oZjBLDl9hZjVnMsNorRI_CpfXTWtbSbeboCxZ0SunAIwQzv1NDEe46hTulkXPLm8YfW6IPsRTj5YvV9lzWh5U4WgQ_JoYD73hSXHw5K6M_VsX0axk6qJqNBi9oyGJJD/s1600/DSC_0691.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizaHofFOoszasBp-U-G9_GklZ2YNjyZaQkVkYelzT31-czBMGTNFhenAgZSWZPUFKMvvOUHusNAx2hbsx1CPBTGhkPvfoGM3QNqCgnEbv6Lzcaxl4dWYYQvv8NlnLFzve1ir2KWPf2hu_a/s1600/DSC_0692.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizaHofFOoszasBp-U-G9_GklZ2YNjyZaQkVkYelzT31-czBMGTNFhenAgZSWZPUFKMvvOUHusNAx2hbsx1CPBTGhkPvfoGM3QNqCgnEbv6Lzcaxl4dWYYQvv8NlnLFzve1ir2KWPf2hu_a/s400/DSC_0692.jpg" width="225" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I ja ho veieu: boníssim!!!!!! mmmmmm!!!!!</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></div>
</div>
Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-83650837503433151672013-01-25T16:30:00.000+01:002013-01-25T23:47:11.174+01:00La golafreria...<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Mentre la gent <i>normal</i> i corrent patim per arribar a final de mes, amb sous moltes vegades per sota del que en una època s'anomenava <i>mileurista</i>, i a sobre sense pagues dobles perquè ens <i>matxaquen el cervell</i> que hem d'ajustar-nos el cinturó... resulta que veus a les notícies que el <i>coi</i> de rei s'apuja el sou i recupera pagues dobles... Ho trobo flipant... i tot i que he rebuscat a veure si donen una explicació del perquè, no ho he trobat enlloc... déu ser que durant el 2012, havent rebaixat el sou "<i>solidaritzant-se</i>" amb les retallades a tort i a dret, ho han passat molt malament i per això tornen a <i>lo normal</i> que sino no deuen tenir prou... Indignant!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOIbFm_BQKtR0Xnm1synq0aH4YqOamIVy4wNx_7DjT_Rm6dS0LcElaHKWAx7kGyQFOUbcFjdJCRwoJNwTAGE0O0ODzzaovZ6enZ_DRObPTlHk1HqNw-hkrPyek9U0cnXoXc_x1LQC5NOee/s1600/i%CC%81ndex.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOIbFm_BQKtR0Xnm1synq0aH4YqOamIVy4wNx_7DjT_Rm6dS0LcElaHKWAx7kGyQFOUbcFjdJCRwoJNwTAGE0O0ODzzaovZ6enZ_DRObPTlHk1HqNw-hkrPyek9U0cnXoXc_x1LQC5NOee/s400/i%CC%81ndex.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Total que el <i>coi</i> de rei aquest passarà a cobrar 292.752 euros bruts, és a dir aproximadament uns 24.000€ al mes - ah! i amb pagues dobles, clar! (lo mateix que cobro jo -anant bé- amb <b>2 </b>anys) El príncep la meitat (<i>que no és moco de pavo...</i> 12.000€ al mes) i entre la reina, <i>infantas</i>, tota la <i>patuleia, </i>i els treballadors, serveis, etc contractats per la casa real <i>otro tanto</i>...<b> </b>Total que la casa reial s'endurà aquest 2013 al voltat de la mòdica xifra de 7.933.710 €uros...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No puc arribar a entendre com pot haver-hi gent tant golafre, que veient la situació que està passant la gent del carrer no tinguin un mínim d'empatia i en canvi tingui la <i>patxorra</i> de viure en l'opulència mentre cada dia la cua de <i>paro</i> és més llarga, els desnonaments són <i>el pa de cada dia</i>, els sous van baixant i les pagues dobles retallades, la sanitat i educació se'n ressenteix de valent, etc, etc, etc....</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><i>Bueno</i> i no són els únics, clar... els del PP també s'estan cobrint de glòria... cobrant amb sobres de sota mà per serveis prestats o per vés a saber què...., i ara a córre cuita treient caixes i caixes de la seva seu a c/gènova.....</span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No hi ha un<i> pam de net </i>i mentrestant la resta dia a dia mirant de no passar-se ni un pèl per poder arribar (<i>o no... en molts casos...)</i> a final de mes... és brutal la injustícia que estem vivint, i encara hem de callar i estar contents de tenir feina, que el <i>treball dignifica.....</i> </span></div>
Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-87965044796392525772013-01-21T18:36:00.000+01:002013-01-21T18:36:00.146+01:00dies de dibuix a casa<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ja portem practicament mig any a escola, i la veritat és que els canvis que ha fet el nen, ja sigui perquè va creixent com també per canvi d'horaris, treure migdiada etc... han donat per molt i estem gaudint molt de poder compartir moltes estones de jocs i entreteniments junts.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A principi de curs vaig comprar una sèrie de materials pensant en omplir les tardes després d'escola d'activitats varies i en el seu moment pensava que m'estava passant, però ara no me n'arrepenteixo perquè han donat molt de si....</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ja fa temps que tenia al cap penjar al bloc totes aquestes activitats, avui començaré amb el que vam fer per primera vegada al mes d'octubre, però que ha omplert moltes tardes més.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Quan, al tornar d'escola, veu que té la tauleta preparada amb els fulls, pinzells i pintura literalment salta d'alegria!, li encanta poder fer activitats d'aquest tipus. El color blau el seu preferit.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVxX5rJNq3bj9jZ_qfRXj3C0hu8jTypSFOI4lQd1bjUyAqFGukLF9tVr34sGyttiw0xrsz8gctE3n4Zx1T39pUmN-sM_FReNeW5SW-3cYpbCmcYccJkVb0RDxAS1A4TRWprMKzVaPddesr/s1600/foto1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVxX5rJNq3bj9jZ_qfRXj3C0hu8jTypSFOI4lQd1bjUyAqFGukLF9tVr34sGyttiw0xrsz8gctE3n4Zx1T39pUmN-sM_FReNeW5SW-3cYpbCmcYccJkVb0RDxAS1A4TRWprMKzVaPddesr/s400/foto1.jpg" width="400" /> </a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A
mesura que passa l'estona la cosa es va desmadrant i sembla ser que els
pinzells ja no funcionen (diu que no tenen piles o que estan cansats) i
funcionen els dits a tota màquina, és brutal el que es pot arribar a imaginar que dibuixa, i m'encanta quan pregunta si sé el que és.... a vegades s'enfada perquè no ho descobreixo... però és que realment no és sencill.....</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqeo9IqDR_jN22kTymDSFx7uBGD6npAn06l2p4E8zAG2SluSD8XiHPBNpfZ_dLCesuQYBNSo3bMlcOUUqAUd4CGMpCc_-RRBTtwQGsMAHJZqu2OX2BhEfrrmJfuXi4jnalrPgfyHNyJQrT/s1600/DSC_0125.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqeo9IqDR_jN22kTymDSFx7uBGD6npAn06l2p4E8zAG2SluSD8XiHPBNpfZ_dLCesuQYBNSo3bMlcOUUqAUd4CGMpCc_-RRBTtwQGsMAHJZqu2OX2BhEfrrmJfuXi4jnalrPgfyHNyJQrT/s400/DSC_0125.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Quan ja definitivament els pinzells han acabat les piles, comença lo inevitable i com que a aquestes alçades la dutxa de després
ja està assegurada 100% penso que posar traves no és possible i per tant que faci el que vulgui... tant és.... i
la creativitat i imaginació no té límits..... a més lo molt que disfruta de <i>marrenejar</i> amb les mans és indescriptible!</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM5xGL3AA_NxPjJ7WgNN3mWcV3AzULAV02ydBLT-vmsWgTTVO15ei1ZXK6lW91Dn0fOF5rGowSZoCrJjPNh5kST23hvKWxyqDZDZzEEyCDAHcYiZ9DB9yG7SohnYHqWwnreTBlaVlQhqNm/s1600/DSC_0134.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM5xGL3AA_NxPjJ7WgNN3mWcV3AzULAV02ydBLT-vmsWgTTVO15ei1ZXK6lW91Dn0fOF5rGowSZoCrJjPNh5kST23hvKWxyqDZDZzEEyCDAHcYiZ9DB9yG7SohnYHqWwnreTBlaVlQhqNm/s400/DSC_0134.jpg" width="400" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></div>
Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-41695694374295482282013-01-15T22:14:00.000+01:002013-01-16T11:22:32.051+01:00Iniciant 2013<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Després de tenir abandonat el bloc molt de temps em decideixo a tornar-hi... no sé si tindré temps per molt o per poc, però ja veure'm... com que tampoc haig de donar explicacions a ningú... </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ja sé que al tancar un any i començar el nou a totes ens passen pel cap les coses que d'alguna manera o altre hem de millorar</span>, <span style="font-family: Verdana, sans-serif;">ens marquem projectes per fer, objectius per assolir, volem anar al gimnàs, fer dieta, deixar de fumar... però en molts casos no s'arriben a fer del tot, o fins hi tot no es comencen per diversos motius.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Que jo recordi mai he fet un llistat de propòsits, potser mentalment hi he pensat però no l'he plasmat mai sobre paper...I aquest any ja portava dies donant-hi voltes i finalment ho vaig fer. El llistat és llarg però amb cosetes assequibles i estic animada a dur a terme tot allò que m'he proposat, fins on pugui... tot i <i>els temps que córren potser</i> pot semblar complicat, i a sobre pel que diuen sembla que el 2013 irà a pitjor...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-uGBNjx3WlN8/T2M8qZzQfXI/AAAAAAAACZk/7ZA9GPBxnlc/s1600/imcolorses.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH4NGSDscYTsG6Olvj_OqftTUVpLl2NhSb1Qcro92gBq3YE4BYiz0hsMQfWxSSTJpIYtwFBMzZCcOS9BKL48l0IqM2neSbZr_RYCRs_UbYr1d1lX2vhTeluVHArXy2gX-4JIbo_BA-tl0n/s1600/no-sabia-que-ponerme-y-me.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH4NGSDscYTsG6Olvj_OqftTUVpLl2NhSb1Qcro92gBq3YE4BYiz0hsMQfWxSSTJpIYtwFBMzZCcOS9BKL48l0IqM2neSbZr_RYCRs_UbYr1d1lX2vhTeluVHArXy2gX-4JIbo_BA-tl0n/s400/no-sabia-que-ponerme-y-me.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Malgrat tot em sento bé, em sento feliç. Valoro molt bé els canvis que m'ha portat el 2012. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El més important ha estat el trasllat, tot i que semblava que seria súper complicat el canvi, al final ha estat un pas endavant molt important. Em vaig "<i>enamorar</i>" del pis només de veure'l i tot i els entrebancs amb paciència al final va ser meu i després les petites reformes del pis, netejar, pintar, i el trasllat que va ser <i>durillo</i>, i el nen que no volia marxar del piset perquè li feia pena, finalment a mitjans d'agost ja ens vam poder instal·lar. I ara mateix estic encantada. M'hi sento molt bé, tot i que encara hi hauria de fer alguna coseta... però s'haurà d'esperar...</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un altre canvi important ha estat que el meu fill s'ha fet gran, realment el que tothom no parava de dir-me: <i>entrar a l'escola i fer-se grans de cop</i>, ara veig que era veritat. El Baixir ha canviat molt, és molt més autònom, té sortides d'allò més bones i li agrada molt apendre jugant. Penso que estem en una ètapa de la vida súper interessant i bona, i estic gaudint al màxim d'ell.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'escola ha estat una de les eleccions més bones i n'estic súper orgullosa d'haver-la fet, potser pot semblar contradictòri però la desició va ser per convicció, per comoditat, per intuició. I ho explico: per <i>convicció</i> perquè tenia claríssim que iria a l'escola pública, perquè és el que ha de ser, per respecte a totes aquelles i aquells que lluiten per un ensenyament públic de qualitat, per respecte al mestres que amb molta il·lusió fan que els nostres fills cada dia siguin una mica millors. Per <i>convicció</i> també perquè és una escola petita, on el tracte és molt més proper, de solsament una línia, per ser una escola verda, on també el menjador (on van poquets nens) fan el menjar allà mateix i intenten anar introduint el menjar bio. Per <i>comoditat</i> perquè ho tinc a 5 minuts de casa o el que és el mateix a dor carrers més avall, i a sobre no m'haig de desviar per anar a la feina... Per <i>intuició</i> perquè vaig conèixer pares i mares que ja hi portaven els seus fills i em van fer acabar de decidir, per intuició també pel canvi d'equip directiu i les ganes de fer les coses més fàcils. I realment penso que ha estat una molt bona elecció i el Baixir n'està encantat!</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Doncs res, ara iniciant el 2013, intentaré millorar en les coses que estiguin al meu abast, i amb la força que porto i les ganes, penso que tot anirà bé! penso que tot anirà a millor!</span></div>
Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-58517908071904680292012-06-02T00:55:00.001+02:002012-06-02T20:52:50.207+02:00per l'Angelina que malauradament ens ha deixat....<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Estic trista, he aguantat fins que el nen s'ha adormit, però m'he fet un fart de plorar, per ella, però també pel que comporta, i pels que estaven al seu voltant, la Georgia, l'Helena, la Júlia, en Quim i en Marcel... </span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Merda de càncer...</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Avui a la tarda he vist una trucada perduda d'algú que feia molt de temps que no veia ni hi parlava, de seguida he pensat que eren males notícies, quan he tornat la trucada no ha calgut dir res perquè ja sabia què em dirien... l'Angelina ens ha deixat. Merda de càncer, això és el primer que se m'ha passat pel cap...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">És curiós perquè fa un parell de dies jo anava en cotxe per Girona i em va semblar veure-la pel carrer amb en Quim, vaig estar a punt de parar el cotxe per saludar, però hi havia trànsit i era molt complicat... vaig intentar cridar-la, feia temps que no la veia sabia que estava malalta però la vaig veure de lluny però bé... això va ser dimecres, i avui ja no hi és...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Potser feia temps que no en sabia res, que les circumstàncies de la vida ens havien portat en diferents direccions però era part de la familia, d'una familia que va estar unida uns anys i que estimava i estimo molt.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Ens ha deixat un any més jove que ma mare, amb només 56 anys... </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Adéu Angelina, dona forta, amb conviccions d'esquerres, lluitadora com la que més. Una forta abraçada allà on siguis, m'agradaria pensar que has anat a fer una cerveseta amb la Tere tot fent petar la xerrada dels vells temps... </span></div>Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-87823401859044753592012-05-31T19:06:00.002+02:002012-05-31T19:10:24.402+02:00més experimentació amb el Baixir.....<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0sXkmZgaemDGYbHLuNDTZ9grNaj-ns4uqJRcn1C0bDKY18nQsCCY46wrwEEPT3CkxyYsqB1Ao5urRDsGrvl9yVpWayNj05uEnPT52iVjVVLnNIuVSAI6snV70SK7joadzNEBXVHhV2dqf/s1600/Foto0919.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0sXkmZgaemDGYbHLuNDTZ9grNaj-ns4uqJRcn1C0bDKY18nQsCCY46wrwEEPT3CkxyYsqB1Ao5urRDsGrvl9yVpWayNj05uEnPT52iVjVVLnNIuVSAI6snV70SK7joadzNEBXVHhV2dqf/s320/Foto0919.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Com a bona seguidora d'<a href="http://encenentlaimaginacio.blogspot.com/">Encenent la imaginació </a>he portat a la pràctica varios dels experiments allà esmentats, aquest n'és un: la <a href="http://encenentlaimaginacio.blogspot.com/2012/02/farina-de-taronja.html">farina de taronja!</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Ja fa uns dies que el vam portar a terme però avui l'he recordat perquè en un pot que estava a la cuineta del Baixir hi he trobat encara la farina dintre... per això ho he recordat....</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR98EEpbYZ3W0VUSVeeW9UEX97xQBxij6OTe-9d35_wTsi-K88wQWfT74rdkCepcnM53vnd73BuSKOIv5YKX6UcddbsCRnVJSsNey-AbXG_88wb_mlope7GsH0ujFqKrFHh6_pPxpjrm0N/s1600/Foto0924.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR98EEpbYZ3W0VUSVeeW9UEX97xQBxij6OTe-9d35_wTsi-K88wQWfT74rdkCepcnM53vnd73BuSKOIv5YKX6UcddbsCRnVJSsNey-AbXG_88wb_mlope7GsH0ujFqKrFHh6_pPxpjrm0N/s320/Foto0924.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Varem estar guardant les pells de taronja durant uns quants dies i deixant-les sobre els radiadors, quan ja en teniem una quantitat considerable, ho vam triturar tot amb la picadora varies vegades, el Baixir s'ho va passar pipa, ja que això de manipular estris elèctrics ho troba una passada....</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj84CW6Jip81lOiUID4xk8aTTlWeMCbLOtumymYMOZZebSeP3QQLm8Ww-nhJjUAbvrl5IuC-JYUf4ZFoDv1nYzV2g7qJwh3k8SvmvBf4H9sMs1CdRZSTdjB6DTHfOGFlAESmuD2AdvYFdyR/s1600/Foto0927.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj84CW6Jip81lOiUID4xk8aTTlWeMCbLOtumymYMOZZebSeP3QQLm8Ww-nhJjUAbvrl5IuC-JYUf4ZFoDv1nYzV2g7qJwh3k8SvmvBf4H9sMs1CdRZSTdjB6DTHfOGFlAESmuD2AdvYFdyR/s320/Foto0927.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Quan va estar tot triturat la farina ja feta i amb una oloreta impregnant tota la casa, va ser qüestió de remenar, emplenar, buidar, escombrar, etc, etc... i això durant molt i molt dies, fins que va acabar en un pot en un racó de la cuineta...</span></div>
<br />
<br />
<br />Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-39740912115887552192012-05-18T08:20:00.000+02:002013-01-21T10:32:11.339+01:00Austeritat.... i una merda!!!<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Em sembla increïble que el president de la Generalitat, Artur Mas, tingui la barra de fer exposició de motius sobre les retallades, o ajustaments de pressupostos, <span style="font-size: x-small;">que li deu semblar que queda millor</span>, <span style="font-size: small;">matxacant sobretot educació i sanitat. Ens demana austeritat! </span></span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Ja té nassos la cosa... que Artur Mas amb un sou anual de 144.000€ <span style="font-size: x-small;">(és el sou que he trobat que diuen per internet)</span> ens demani austeritat, mentre que ell gairebé dobla la mitjana de sous dels presidents de les demés Comunitats, deu treballar el doble ell, no? </span></span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Tot i que sóc de lletres i un desastre complet pels números no em cal per veure que 144.000€ l'any són una passada!!!, no cal ser gaire <i>lumbreres</i> per veure que això vol dir tant com 12.000€ al mes!!! i això també vol dir que aquest coi d'home cobra al mes més del que cobra qualsevol persona durant TOT<span style="font-size: small;"> l'any</span>..... això si: els que ens hem d'apretar el cinturó som nosaltres... perquè l'educació dels nostres fills se'n pot veure afectada, la dels seus (<i>fills o nèts</i>) segur que no. Ell no patirà per la sanitat ja que treurà la cartera i <i>arreando</i>, els que patirem si hem de pagar més receptes, el copagament, etc, etc... som nosaltres...</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Si em deixessin agafar a mi les tisores altres coses retallaria..... de socarrel i amb ganes!!!</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;">Li hauria de caure la cara de vergonya... però pel contrari, surt amb tota la jeta i demana austeritat, i a sobre encara voldrà que ho fem: <i>amb il·lusió....</i> </span></span>Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-42066112135636707002012-05-12T23:20:00.000+02:002012-05-12T23:20:55.043+02:00Hora de lectura: Entra en mi vida<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKk7tZsZQCTo0oGqeaDlm5ph_XNxnyCc4_0sZeXZrjdYSgSo-ZwEoOOB2yhrz4DFrRYWTvxvUxBr8UQ9nJsFEek12NauHcBjAoyaWhuq3pqJFzwbn24frvYFb6sgfp06q02jcz-YYvH21q/s1600/entra-en-mi-vida_9788423325177.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKk7tZsZQCTo0oGqeaDlm5ph_XNxnyCc4_0sZeXZrjdYSgSo-ZwEoOOB2yhrz4DFrRYWTvxvUxBr8UQ9nJsFEek12NauHcBjAoyaWhuq3pqJFzwbn24frvYFb6sgfp06q02jcz-YYvH21q/s400/entra-en-mi-vida_9788423325177.jpg" width="233" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><i>Entra en mi vida</i> de Clara Sánchez, és el darrer llibre que he llegit, practicament 500 pàgines que he deborat en 4 o 5 dies abans d'anar a dormir, i és que no trobava mai el moment de deixar-lo perquè m'ha enganxat. </span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Potser per la indignació que comporta pensar que tot i que és novelat aquestes coses puguin ser certes.</span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Entra en mi vida és una obra de reflexió i denúncia sobre el tema destapat recentment dels nens i nenes robats. Infants que eren separats de sa mare i venuts a altres families de maneres no gaire clares, ja que a les mares biològiques se'ls deia que havien nascut morts, però practicament en tots els casos no els hi deixaven veure el nen o nena, ni tant sols podien enterrar-lo, sino que de tots els tràmits se'n feia càrreg l'hospital. Increïble com es pot jugar amb la vida de tanta gent... </span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Potser encara m'entristeix més perquè una persona coneguda té el dubte de poder haver passat per això. </span></div>Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-56046217407331465802012-05-10T23:17:00.001+02:002012-05-10T23:40:13.070+02:00X solidària<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoZ2ILEEwTO2BwCq7UVfaCt7CpMn2LKvRilH3wPuTsHMGsASkbfEukrjgs7UNCa6WYoNBghZ5caQFD4GD5UCMD8jTmwthCi6VWMjFDfr1GMCMVTxrGYpALeHsrquNn1oFgSIBEOy10xqIp/s1600/110503.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoZ2ILEEwTO2BwCq7UVfaCt7CpMn2LKvRilH3wPuTsHMGsASkbfEukrjgs7UNCa6WYoNBghZ5caQFD4GD5UCMD8jTmwthCi6VWMjFDfr1GMCMVTxrGYpALeHsrquNn1oFgSIBEOy10xqIp/s1600/110503.png" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Ja deia jo que anava millor durant tots els dies que ni obro la tele....</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Avui, no sé ben bé perquè, després de sopar l'he oberta per veure què feien; hi havia publicitat perquè la gent marqui la "x" a la casella de la Declaració de Renta 2011 a l'esglèsia... ja m'he posat de mala llet i he apagat emprenyada....</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Quina cara que tenen... Mentre que el govern va retallant a tort i a dret en sanitat, educació, etc... a l'esglèsia se li mantenen els 10.000 milions d'euros per al seu finançament, sense tenir en compte l'opinió de ningú... Ja ho deien <i>com la iglesia hemos topado</i>... no sigui que a les portes del cel sant Pere no ens deixés entrar, no??? </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Sembla que sigui ben igual que amb això es beneficiï la institució amb més casos de pederastes declarats, sembla que tant és també que les monges i el seu coi de criteri poguessin vendre els nens i nenes dient a les mares que acabaven de donar a llum que havia mort el seu fill, i no els hi deixessin ni veure, ni enterrar i aquí no ha passat res...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Aquest anunci em provoca repulssió pel cinisme que significa. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Per tant, la "X" que sigui solidària que vagi a "fins socials" que l'esglèsia no es mengi més i s'empassi i s'empatxi del seu propi cinisme.</span></div>Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-27922471042685570712012-05-06T11:17:00.002+02:002012-05-10T23:39:47.153+02:00Mare<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLl8mK2NS1vfkmNc6RQGF6guwbbscPKbYq8UzxGvEjtGwOQmycaX64iIL3_MHZj1TOdATqD6k3jsEWW6VK9ag4klJutVnqv4hequXnHFpugxKvQ3nFbfVxgKc2OxsOz6gn64ygcwH38e7c/s1600/534836_410207635664372_100000254180033_1536116_10574226_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLl8mK2NS1vfkmNc6RQGF6guwbbscPKbYq8UzxGvEjtGwOQmycaX64iIL3_MHZj1TOdATqD6k3jsEWW6VK9ag4klJutVnqv4hequXnHFpugxKvQ3nFbfVxgKc2OxsOz6gn64ygcwH38e7c/s640/534836_410207635664372_100000254180033_1536116_10574226_n.jpg" width="425" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Feliç dia a totes les mares. A aquelles que els hi ha canviat la vida i sempre hi són.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Quan estava embaraçada el que vaig escoltar en més ocasions era allò de: <i>ja veuràs com canvia la vida.... </i>i de fet, ja amb el fet d'estar embarassada havia canviat, però ara m'adono que el canvi és constant, perquè cada dia que passa i el petit va creixent i mai és el mateix.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Potser el canvi més important o que noto més és la manera de percebre la vida, de valorar les petites coses, de deixar de banda certes coses que ara per ara no són importants perquè sempre preval el fill. De fet, quan em sento una mica desanimada per qualsevol cosa de la vida, només amb un somriure i una forta abraçada del Baixir s'escampen tots els mal rotllos i això és l'important.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Tot i que m'adono que ara més que mai a vegades estic força aïllada del món, ja que qualsevol anada al cinema, a un sopar, a compartir amb els amics i amigues se'm fan difícils i m'he apartat i deixat de fer coses que potser faria i el món es redueix força, però n'estic segura que tot són etapes que aniran passant. I no és que em tormenti excessivament, perquè quan realment necessito desconectar i fer alguna cosa sola, ja em busco alternatives i m'ho puc anar combinant.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">M'he adonat també (i això ho he sentit en altres mames) que hi ha un augment de la creativitat important, en el meu cas penso que ha sigut fa relativament poc, i ha estat en el moment en què el Baixir ja tenia uns dos anys, quan ja tenia la capacitat de interaccionar força, i per passar les tardes jugant i aprenent he hagut de recòrrer a pensar maneres de passar l'estona amb ell divertint-nos junts.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Podría estar molta estona anumerant les coses que han canviat des de l'arribada el Baixir, però tampoc és plan... lo important és que ara passem molt bones estones junts i això no té preu, és el meu amor.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGYFYC5GI15GIO14LlwtSZBmg5s_maXVj54jYPClN9YIR-XbCsUEbYR5Dajl15VvL6gOpxsQkyJyeuIBgA7bCiOFdqDWsCbLmI1-r8Leedmd7JrxhnmDsLgWNJainja64WzQy9yaXITVQa/s1600/DSCF2032.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGYFYC5GI15GIO14LlwtSZBmg5s_maXVj54jYPClN9YIR-XbCsUEbYR5Dajl15VvL6gOpxsQkyJyeuIBgA7bCiOFdqDWsCbLmI1-r8Leedmd7JrxhnmDsLgWNJainja64WzQy9yaXITVQa/s400/DSCF2032.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif;">El Baixir pocs amb uns 10 dies (gener de 2009)</span></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Potser ara entenc una mica més a ma mare, i m'hauria agradat poder compartir cada un dels instants, m'hauria agradat poder-la trucar quan el Baixir plorava i no sabia que <i>coi</i> li passava, m'hauria agradat que m'aconsellés quan li començaven a sortir les dents, quan en algun moment ha tingut febre alta, quan es passava les nits donant la <i>tabarra</i> sense saber perquè o no deixant-me dormir, en definitiva m'hauria agradat que el Baixir hagués conegut la <i>iaia</i> estupenda que tindria i no li hauria d'anar recordant i ensenyant fotos de la Tere i explicant que va morir després d'estar malalta molt temps....</span></div>Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-36004179711147373012012-03-27T07:30:00.000+02:002012-03-27T07:30:00.821+02:00VAGA GENERAL<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbsQdM75GaY7AUR1oLuSnoqKlYVJUis7Ca0wyTxO6NHLVEJ8U1WSIjU4udUf2u482rgt01NC8kduyeZidBrIbMypmQXwweUP9Oq6jL3UopRQyg_Idd1ggih3aFWIfBgQr4ujRAbFc_7dcw/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="350" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbsQdM75GaY7AUR1oLuSnoqKlYVJUis7Ca0wyTxO6NHLVEJ8U1WSIjU4udUf2u482rgt01NC8kduyeZidBrIbMypmQXwweUP9Oq6jL3UopRQyg_Idd1ggih3aFWIfBgQr4ujRAbFc_7dcw/s400/images.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest bloc fa vaga. </b></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>No publicaré cap tipus de missatge.</b></span></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>El dia 29 de març tanca l'ordinador i surt al carrer.</b></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I no només això, penso que la Vaga General s'ha de notar, perquè amb la que està caient no podem mirar a un altre costat. No iré a treballar i no portaré el nen a escola per tal de facilitar als demés que facin vaga, també faré vaga de consum, penso que ha de ser així, així m'ho va ensenyar ma mare i així ho faré, i a casa serà tot tranquil també vaga de neteja, cuina, la de cura potser me la saltaré una mica ja que el nen no en té la culpa, però ja tinc pensat que farem un "taller de pancartes" i així ja les tindrem per la manifestació......</span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3mXo5Ciw5fjSxp1wbA2QdFHV3Mo1rFz6U4hpdAwJu534zbku_Gn52HGP8XGLZNverguCEeXE-Xr1tCZUIngBZkJstfrKfKrz5gsU0UIYtLfZBBshIYXwhRI-10qxl9br9NxnfD0anzMoS/s1600/29M.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3mXo5Ciw5fjSxp1wbA2QdFHV3Mo1rFz6U4hpdAwJu534zbku_Gn52HGP8XGLZNverguCEeXE-Xr1tCZUIngBZkJstfrKfKrz5gsU0UIYtLfZBBshIYXwhRI-10qxl9br9NxnfD0anzMoS/s400/29M.jpg" width="396" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5860207144403676582.post-64039986662541178112012-03-26T21:34:00.000+02:002012-03-26T21:34:03.918+02:00Hora de lectura: El país de les dones<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">M'agrada llegir, m'ha agradat des de petita i darrerament no tinc gaires noves adquisicions, potser pel temps, la mandra, o la poca paciència del meu fill d'entrar a una llibreria i esperar que la mare busqui el que li pot interessar. Potser són excuses, segurament que si, però el fet és que fa uns dies vaig acabar <i><b>La peculiar tristesa del pastís de llimona </b></i>de <i>d'Aimee Bender (</i>que potser en una altre ocasió puc comentar...)</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I com que coincideix que vaig començar a fer caixes pel proper trasllat <span style="font-size: x-small;"><i>(que ja no tinc ni idea de si serà proper o potser fins hi tot si serà....)</i></span> vaig poder veure que </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">les prestatgeries són plenes de llibres escrits per dones, és curiós però em tiren molt més, m'hi sento més agust al llegir-los, m'enganxen de seguida.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I mentre encaixava anava rebuscant per deixar-ne un a la tauleta de nit.... i va sortir<b style="font-style: italic;"> El país de les dones </b>de <i>Gioconda Belli</i>, i l'estic tornant a llegir perquè ja en el seu moment vaig pensar que valia la pena, i de ben segur se m'havien escapat cosetes.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-rcD4gT6k5ZuMK3AAWXdry5Jbtn177Ol1jCwoRn24OL53OJl_ADV8ullo1Z_5UDk9uipyec1nizVQNt4M8VVsRDwBBNSvHcf3OAXLr07qhFY2yulDgmqhZyFjSGtHDKB3VriT1KePr8lB/s1600/Capturadepantalla2010-07-28alas11.17.17.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-rcD4gT6k5ZuMK3AAWXdry5Jbtn177Ol1jCwoRn24OL53OJl_ADV8ullo1Z_5UDk9uipyec1nizVQNt4M8VVsRDwBBNSvHcf3OAXLr07qhFY2yulDgmqhZyFjSGtHDKB3VriT1KePr8lB/s640/Capturadepantalla2010-07-28alas11.17.17.png" width="420" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un llibre ben pensat, reivindicatiu amb potència i amb tocs importants d'humor. Tot el que fa que un llibre m'eganxi...</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un món que fins ara ha estat dirigit per homes, i on les dones que han exercit el poder han seguit amb lamateixa forma de fer política. Però hi ha altres formes de fer política, el llibre mostra altres maneres de fer, maneres de feminitzar la política i el món, amb un projecte de mentalitat femenina per cambiar el món i els esquemes de la societat.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Des del PIE (<i>Partido de la Izquierda Eròtica) </i>gesten un poder que comença per casa i s'escampa arreu. El govern de les dones. Ja ho diuen: sense les dones no hi ha revolució, i això cada cop ho tinc més clar.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No vull explicar amb pèls i senyals el que passa al llibre, que sino ja no té gracia llegir-lo, però el recomano amb entusiasme! (el meu pare en va fer fins hi tot una comanda d'una dotzena per regalar-los a diferents persones....)</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un bon llibre.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>Txellhttp://www.blogger.com/profile/07313799718257149587noreply@blogger.com1