Mare

Feliç dia a totes les mares. A aquelles que els hi ha canviat la vida i sempre hi són.

Quan estava embaraçada el que vaig escoltar en més ocasions era allò de: ja veuràs com canvia la vida.... i de fet, ja amb el fet d'estar embarassada havia canviat, però ara m'adono que el canvi és constant, perquè cada dia que passa i el petit va creixent i mai és el mateix.

Potser el canvi més important o que noto més és la manera de percebre la vida, de valorar les petites coses, de deixar de banda certes coses que ara per ara no són importants perquè sempre preval el fill. De fet, quan em sento una mica desanimada per qualsevol cosa de la vida, només amb un somriure i una forta abraçada del Baixir s'escampen tots els mal rotllos i això és l'important.

Tot i que m'adono que ara més que mai a vegades estic força aïllada del món, ja que qualsevol anada al cinema, a un sopar, a compartir amb els amics i amigues se'm fan difícils i m'he apartat i deixat de fer coses que potser faria i el món es redueix força, però n'estic segura que tot són etapes que aniran passant. I no és que em tormenti excessivament, perquè quan realment necessito desconectar i fer alguna cosa sola, ja em busco alternatives i m'ho puc anar combinant.

M'he adonat també (i això ho he sentit en altres mames) que hi ha un augment de la creativitat important, en el meu cas penso que ha sigut fa relativament poc, i ha estat en el moment en què el Baixir ja tenia uns dos anys, quan ja tenia la capacitat de interaccionar força, i per passar les tardes jugant i aprenent he hagut de recòrrer a pensar maneres de passar l'estona amb ell divertint-nos junts.

Podría estar molta estona anumerant les coses que han canviat des de l'arribada el Baixir, però tampoc és plan... lo important és que ara passem molt bones estones junts i això no té preu, és el meu amor.

El Baixir pocs amb uns 10 dies (gener de 2009)

Potser ara entenc una mica més a ma mare, i m'hauria agradat poder compartir cada un dels instants, m'hauria agradat poder-la trucar quan el Baixir plorava i no sabia que coi li passava, m'hauria agradat que m'aconsellés quan li començaven a sortir les dents, quan en algun moment ha tingut febre alta, quan es passava les nits donant la tabarra sense saber perquè o no deixant-me dormir, en definitiva m'hauria agradat que el Baixir hagués conegut la iaia estupenda que tindria i no li hauria d'anar recordant i ensenyant fotos de la Tere i explicant que va morir després d'estar malalta molt temps....