més experimentació amb el Baixir.....

Com a bona seguidora d'Encenent la imaginació he portat a la pràctica varios dels experiments allà esmentats, aquest n'és un: la farina de taronja!

Ja fa uns dies que el vam portar a terme però avui l'he recordat perquè en un pot que estava a la cuineta del Baixir hi he trobat encara la farina dintre... per això ho he recordat....

  

Varem estar guardant les pells de taronja durant uns quants dies i deixant-les sobre els radiadors, quan ja en teniem una quantitat considerable, ho vam triturar tot amb la picadora varies vegades, el Baixir s'ho va passar pipa, ja que això de manipular estris elèctrics ho troba una passada....

Quan va estar tot triturat la farina ja feta i amb una oloreta impregnant tota la casa, va ser qüestió de remenar, emplenar, buidar, escombrar, etc, etc... i això durant molt i molt dies, fins que va acabar en un pot en un racó de la cuineta...

Austeritat.... i una merda!!!

Em sembla increïble que el president de la Generalitat, Artur Mas, tingui la barra de fer exposició de motius sobre les retallades, o ajustaments de pressupostos, que li deu semblar que queda millor, matxacant sobretot educació i sanitat. Ens demana austeritat! 
Ja té nassos la cosa... que Artur Mas amb un sou anual de 144.000€ (és el sou que he trobat que diuen per internet) ens demani austeritat, mentre que ell gairebé dobla la mitjana de sous dels presidents de les demés Comunitats, deu treballar el doble ell, no? 
Tot i que sóc de lletres i un desastre complet pels números no em cal per veure que 144.000€ l'any són una passada!!!, no cal ser gaire lumbreres per veure que això vol dir tant com 12.000€ al mes!!! i això també vol dir que aquest coi d'home cobra al mes més del que cobra qualsevol persona durant TOT l'any..... això si: els que ens hem d'apretar el cinturó som nosaltres... perquè l'educació dels nostres fills se'n pot veure afectada, la dels seus (fills o nèts) segur que no. Ell no patirà per la sanitat ja que treurà la cartera i arreando, els que patirem si hem de pagar més receptes, el copagament, etc, etc... som nosaltres...
Si em deixessin agafar a mi les tisores altres coses retallaria..... de socarrel i amb ganes!!!
Li hauria de caure la cara de vergonya... però pel contrari, surt amb tota la jeta i demana austeritat, i a sobre encara voldrà que ho fem: amb il·lusió....

Hora de lectura: Entra en mi vida

Entra en mi vida de Clara Sánchez, és el darrer llibre que he llegit, practicament 500 pàgines que he deborat en 4 o 5 dies abans d'anar a dormir, i és que no trobava mai el moment de deixar-lo perquè m'ha enganxat. 
Potser per la indignació que comporta pensar que tot i que és novelat aquestes coses puguin ser certes.
Entra en mi vida és una obra de reflexió i denúncia sobre el tema destapat recentment dels nens i nenes robats. Infants que eren separats de sa mare i venuts a altres families de maneres no gaire clares, ja que a les mares biològiques se'ls deia que havien nascut morts, però practicament en tots els casos no els hi deixaven veure el nen o nena, ni tant sols podien enterrar-lo, sino que de tots els tràmits se'n feia càrreg l'hospital. Increïble com es pot jugar amb la vida de tanta gent... 
Potser encara m'entristeix més perquè una persona coneguda té el dubte de poder haver passat per això.

X solidària

Ja deia jo que anava millor durant tots els dies que ni obro la tele....

Avui, no sé ben bé perquè, després de sopar l'he oberta per veure què feien; hi havia publicitat perquè la gent marqui la "x" a la casella de la Declaració de Renta 2011 a l'esglèsia... ja m'he posat de mala llet i he apagat emprenyada....

Quina cara que tenen... Mentre que el govern va retallant a tort i a dret en sanitat, educació, etc... a l'esglèsia se li mantenen els 10.000 milions d'euros per al seu finançament, sense tenir en compte l'opinió de ningú... Ja ho deien com la iglesia hemos topado... no sigui que a les portes del cel sant Pere no ens deixés entrar, no??? 

Sembla que sigui ben igual que amb això es beneficiï la institució amb més casos de pederastes declarats, sembla que tant és també que les monges i el seu coi de criteri poguessin vendre els nens i nenes dient a les mares que acabaven de donar a llum que havia mort el seu fill, i no els hi deixessin ni veure, ni enterrar i aquí no ha passat res...

Aquest anunci em provoca repulssió pel cinisme que significa. 

Per tant, la "X" que sigui solidària que vagi a "fins socials" que l'esglèsia no es mengi més i s'empassi i s'empatxi del seu propi cinisme.

Mare

Feliç dia a totes les mares. A aquelles que els hi ha canviat la vida i sempre hi són.

Quan estava embaraçada el que vaig escoltar en més ocasions era allò de: ja veuràs com canvia la vida.... i de fet, ja amb el fet d'estar embarassada havia canviat, però ara m'adono que el canvi és constant, perquè cada dia que passa i el petit va creixent i mai és el mateix.

Potser el canvi més important o que noto més és la manera de percebre la vida, de valorar les petites coses, de deixar de banda certes coses que ara per ara no són importants perquè sempre preval el fill. De fet, quan em sento una mica desanimada per qualsevol cosa de la vida, només amb un somriure i una forta abraçada del Baixir s'escampen tots els mal rotllos i això és l'important.

Tot i que m'adono que ara més que mai a vegades estic força aïllada del món, ja que qualsevol anada al cinema, a un sopar, a compartir amb els amics i amigues se'm fan difícils i m'he apartat i deixat de fer coses que potser faria i el món es redueix força, però n'estic segura que tot són etapes que aniran passant. I no és que em tormenti excessivament, perquè quan realment necessito desconectar i fer alguna cosa sola, ja em busco alternatives i m'ho puc anar combinant.

M'he adonat també (i això ho he sentit en altres mames) que hi ha un augment de la creativitat important, en el meu cas penso que ha sigut fa relativament poc, i ha estat en el moment en què el Baixir ja tenia uns dos anys, quan ja tenia la capacitat de interaccionar força, i per passar les tardes jugant i aprenent he hagut de recòrrer a pensar maneres de passar l'estona amb ell divertint-nos junts.

Podría estar molta estona anumerant les coses que han canviat des de l'arribada el Baixir, però tampoc és plan... lo important és que ara passem molt bones estones junts i això no té preu, és el meu amor.

El Baixir pocs amb uns 10 dies (gener de 2009)

Potser ara entenc una mica més a ma mare, i m'hauria agradat poder compartir cada un dels instants, m'hauria agradat poder-la trucar quan el Baixir plorava i no sabia que coi li passava, m'hauria agradat que m'aconsellés quan li començaven a sortir les dents, quan en algun moment ha tingut febre alta, quan es passava les nits donant la tabarra sense saber perquè o no deixant-me dormir, en definitiva m'hauria agradat que el Baixir hagués conegut la iaia estupenda que tindria i no li hauria d'anar recordant i ensenyant fotos de la Tere i explicant que va morir després d'estar malalta molt temps....