Cadascuna de nosaltres ha viscut el confinament d'una manera o una altre, i ens ha afectat de diferent forma. Normal, som persones diferents i les nostres circumstàncies també són diferents.
A mi m'ha afectat. Imagino que com a molta gent. El fet d'estar tancats, la por de no saber si estava passant la malaltia (en un principi) per no haver-hi previsió de fer proves a totes les que havíem estat en contacte amb algun positiu, la por d'agarfar-ho mentre anaves a comprar sense tenir mascareta (quan encara no sabíem ni on anar-les a comprar-les). El fet de sentir una soletat inmensa dia rera dia, i no consolar ni amb les videotrucades.
El haver de teletreballar amb els nens a casa, súper demandants i súper nerviosos per no poder sortir, per no tenir contacte amb els seus amics, no poder anar a parcs infantils, etc....
Hi han hagut alguns efectes colaterals que hem/he patit, un d'ells el menjar entre hores, merdetes varies, perquè quan piques (o almenys a mi em passa) per avorriment el que ve de gust són merdetes varies..
Ja sé no tinc excusa, o potser si, perquè grassa ja ho estava abans però hi havia posat fil a l'agulla i ho estava fent bé, poc a poc, però anava perdent... Doncs el coi de confinament m'ha fet tornar enrera...
Però hi tornaré, poc a poc, però sense pausa.....
Sempre hi ha efectes colaterals..... aquest és un, però n'hi ha d'altres....
