per l'Angelina que malauradament ens ha deixat....

Estic trista, he aguantat fins que el nen s'ha adormit, però m'he fet un fart de plorar, per ella, però també pel que comporta, i pels que estaven al seu voltant, la Georgia, l'Helena, la Júlia, en Quim i en Marcel...
Merda de càncer...

Avui a la tarda he vist una trucada perduda d'algú que feia molt de temps que no veia ni hi parlava, de seguida he pensat que eren males notícies, quan he tornat la trucada no ha calgut dir res perquè ja sabia què em dirien... l'Angelina ens ha deixat. Merda de càncer, això és el primer que se m'ha passat pel cap...

És curiós perquè fa un parell de dies jo anava en cotxe per Girona i em va semblar veure-la pel carrer amb en Quim, vaig estar a punt de parar el cotxe per saludar, però hi havia trànsit i era molt complicat... vaig intentar cridar-la, feia temps que no la veia sabia que estava malalta però la vaig veure de lluny però bé... això va ser dimecres, i avui ja no hi és...

Potser feia temps que no en sabia res, que les circumstàncies de la vida ens havien portat en diferents direccions però era part de la familia, d'una familia que va estar unida uns anys i que estimava i estimo molt.

Ens ha deixat un any més jove que ma mare, amb només 56 anys...

Adéu Angelina, dona forta, amb conviccions d'esquerres, lluitadora com la que més.  Una forta abraçada allà on siguis, m'agradaria pensar que has anat a fer una cerveseta amb la Tere tot fent petar la xerrada dels vells temps...