Un Mamón a casa

Doncs sí, tinc un mamón a casa. Sembla que tothom pugui opinar sobre això i tothom hi té la seva a dir. És curiós que des que em vaig quedar embaraçada vaig notar que tot Déu et dóna consells, que no et serveixen d'una puta merda... Que la gent es pensa que el que diu és la veritat absoluta i serà rebut com un bon consell. I quan dic tothom, vull dir tothom... i les pitjors les iaies que trobes pel carrer i s'agafen la licència de dirigir-te la paraula i dir-hi la seva, que em sembla molt bé que tinguin ganes de parlar, però també han de pensar que els temps han canviat i les coses es fan d'altres maneres... bé és igual....
El que deia: tothom és diferent, els nens són diferents i la manera de fer de les mares i pares novatos també és diferent segons cada caràcter, segons l'ambient, les possibilitats, etc....
No sé si sóc en aquest tema activista de res en concret, però si el Baixir és un mamón ho respecto i el deixo fer. Quan m'agobii molt el tema potser hi posaré remei. Malgrat que hi ha hagut algun moment de debilitat, molt cansada, per les despertades del nen a la nit
penso que tot ha d'anar al seu ritme... i no, no estaré fins als 8 anys alletant al petit, tampoc es tracta d'això....
És curiós que mai he estat en contra del topless però no l'havia practicat mai, més que res pel meu complexe respecte la meva talla, i no m'hagués imaginat mai treient el pit a qualsevol hora i lloc, però no m'he tallat gens, i la veritat és que ni m'he fixat si algú em mirava, si feien mala cara o alguna cosa semblant.
Que sí, que ja té 21 mesos, anem cap als 2 anys d'alletament, i encara que les nits són feixugues i amb moltes despertades, segueixo alletant, encara que això em perjudiqui després per la conciliació laboral, ja que hi ha alguns dies que la son em mata, però bueno s'han d'establir prioritats en aquesta vida i ara per ara (de fet des que va nèixer i suposo que per molt temps) per mi lo principal és el meu fill.