No cal dir que ara a hores d'ara ja em relliscava qualsevol comentari que se'm pogués fer, ja m'havia acostumat a que tothom hi donés la seva opinió i em donessin consells per tal que el Baixir deixés el pit.
Al principi em tocava molt els nassos la insistència de segons qui amb el tema, crec que ningú té dret a donar consell si no se'ls ha demanat. Però tot i així aquest temps m'ha semblat que sempre havia d'anar justificant el perquè i com havia arribat fins aquí. I lo més fort no poder queixar-me perquè jo ho havia buscat. I en part, potser tenien raó: jo ho he buscat, i no m'arrepenteixo de res, tot i que a vegades m'he agobiat en moments puntuals, i això alguns o algunes ho han patit més que d'altres.
El Baixir ha pres pit més de 2 anys i n'estic contenta, i el vincle que hem creat crec que és fort i maco. Ara el pit ja forma part d'una època, la decisió ha estat meva, potser no és el que volia des d'un inici perquè pensava i potser encara penso que la decisió havia de ser conjunta. Però ha estat una decisió que m'ha costat però he pensat que era el millor per tots dos, ja que no m'ho prenia de la mateixa manera i em sentia una mica agobiada.
Els que ho han criticat estaran contents, tot i que encara poden criticar més coses, ja que el Baixir als seus 2 anys i pico encara no ha estrenat el seu llitet, ni tan sols la seva habitació. Seguim amb el collit (colecho en castellà) ja que és la forma més pràctica i alhora més maca de poder descansar tots plegats. Per tant, segur que algú dirà que estic malcriant i fent-ho lo més malament possible.
És la meva vida, el Baixir mai més tindrà 2 anys, i és la meva forma d'estimar-lo i disfrutar-lo. No escoltaré ni donaré consells, només puc explicar el que a mi m'ha anat bé, a d'altres potser els funciona tot el contrari...
El Baixir ha pres pit més de 2 anys i n'estic contenta, i el vincle que hem creat crec que és fort i maco. Ara el pit ja forma part d'una època, la decisió ha estat meva, potser no és el que volia des d'un inici perquè pensava i potser encara penso que la decisió havia de ser conjunta. Però ha estat una decisió que m'ha costat però he pensat que era el millor per tots dos, ja que no m'ho prenia de la mateixa manera i em sentia una mica agobiada.
Els que ho han criticat estaran contents, tot i que encara poden criticar més coses, ja que el Baixir als seus 2 anys i pico encara no ha estrenat el seu llitet, ni tan sols la seva habitació. Seguim amb el collit (colecho en castellà) ja que és la forma més pràctica i alhora més maca de poder descansar tots plegats. Per tant, segur que algú dirà que estic malcriant i fent-ho lo més malament possible.
És la meva vida, el Baixir mai més tindrà 2 anys, i és la meva forma d'estimar-lo i disfrutar-lo. No escoltaré ni donaré consells, només puc explicar el que a mi m'ha anat bé, a d'altres potser els funciona tot el contrari...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada