divendres, 17 de juny del 2011

Jo també sóc violenta..... i ho puc ser més.....


És curiós que sempre es condemnin determinats comportaments violents i d'altres no es tinguin en compte mai.
A mi em sembla molt greu i molt violent el que està passant en aquest moment en la nostra societat.
No hi ha dret que tanta i tanta gent hagi de viure amb la incertesa del demà, amb un salari mínim d'uns 650€ (dels més baixos d'Europa), o per contra alguns amb una ajuda familiar d'uns 420€. Molt violent que s'hagi de viure amb la por al cos dia a dia, i l'angoixa que el sou no arribi a final de mes, i comptant els dies de cobrar (els que cobren...).
Lo violent és que es retallin la sanitat, l'educació, etc... en comptes de fer pagar a qui més té. Mantinguin sous desorbitats a polítics, càrrecs, etc... mentre retallen a treballadors de base dient que de la crisi ens hem d'estrènyer els cinturons, quina barra!
Trobo increïble que mentre es parla de mileuristes o menys (moltes vegades) d'altres puguin cobrar fortunes i encara se'ls deixi anar fent ERO's a tort i a dret...
La violència és que mentre la gran majoria li costa dormir a les nits, perquè el sistema capitalista ja es veia a venir que acabaria desenvocant en el que estem vivint, una part petita vagi evadint fortunes a paradisos fiscals i no els passi res.
La violència són les ordres de desnonament per no poder pagar la hipoteca d'un coi de piset de 55 m2 que va costar un ronyó i part de l'altre, i en canvi l'estat hagi d'ajudar als bancs a remontar, i jo em pregunto: a remontar què? Ja té nassos....
La violència és que hi hagi tanta gent aturada de llarga durada, sense subsidi de cap tipus; i encara se'ls faci sentir culpables dient que és que no volen treballar aquest jovent d'avui dia... (vaig estar 2 anys i mig aturada i sé de qué parlo)
Indignada i cabrejada, així és com em sento....