Un any passa molt ràpid.... Demà farà un any que en Jordi ens va deixar, quan encara no li tocava, i sense deixar-nos marge de reacció. Realment feia uns dies que l'havia vist i estava prou bé. L'atzar el va portar allà on és ara. Merda! hi he pensat en moltes ocasions i que coi que l'he trobat molt a faltar...
Anirem al bar d'en Narcís a dinar com si també hi fos, com si vingués a menjar la meitat massa, i parlarem com si hi fos. Perquè de fet no ens ha deixat, els que l'apreciavem tal com era encara el recordem. I segons ell en vés a saber què s'ha rencarnat, potser el tenim més aprop del que ens pensem...
Potser em repeteixo, però en Jordi era de les persones que fan falta. Un bon home, sense mals sentiments. A vegades molt crític amb els demés, però perquè s'ho mereixien, i de fet l'edat li permetia encara que fos per experiència, com deia más sabe el diablo por viejo que por diablo, i també era crític amb ell mateix.
Durant aquest any és curiós però m'he creuat en diverses ocasions la seva filla, tot i que ja ens coneixiem d'abans ara la trobo propera, perquè ens uneix una cosa el record d'en Jordi, la pena d'haver-lo perdut, i la ràbia i impotència de no poder-hi fer res...
El recordaré, i no només ara quan fa un any que ens ha deixat, en molt moments de la meva vida ho faré de ben segur perquè tal com era no passava desapercebut i jo sé que m'estimava molt.
Una forta abraçada Jordi
Anirem al bar d'en Narcís a dinar com si també hi fos, com si vingués a menjar la meitat massa, i parlarem com si hi fos. Perquè de fet no ens ha deixat, els que l'apreciavem tal com era encara el recordem. I segons ell en vés a saber què s'ha rencarnat, potser el tenim més aprop del que ens pensem...
Potser em repeteixo, però en Jordi era de les persones que fan falta. Un bon home, sense mals sentiments. A vegades molt crític amb els demés, però perquè s'ho mereixien, i de fet l'edat li permetia encara que fos per experiència, com deia más sabe el diablo por viejo que por diablo, i també era crític amb ell mateix.
Durant aquest any és curiós però m'he creuat en diverses ocasions la seva filla, tot i que ja ens coneixiem d'abans ara la trobo propera, perquè ens uneix una cosa el record d'en Jordi, la pena d'haver-lo perdut, i la ràbia i impotència de no poder-hi fer res...
El recordaré, i no només ara quan fa un any que ens ha deixat, en molt moments de la meva vida ho faré de ben segur perquè tal com era no passava desapercebut i jo sé que m'estimava molt.
Una forta abraçada Jordi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada