Re-retrobament

Retrobant amigues i amics d'infantesa, en alguns casos després de 20 anys sense pràcticament saber-ne res de res. Podria semblar una bestiesa el que sento, els records que venen al cap, la pila de coses que vam compartir en aquells anys, anys importants per les persones, ja que és quan vas formant el que seràs.
Ha estat genial tornar a compartir, recordar moments que alguns teniem oblidats, però al refrescar memòries ens en fem un tip de riure. Recordar als que no hem pogut retrobar, i intentar que l'any vinent siguem uns quants més.

M'adono que a vegades la vida no surt com havia imaginat, passen coses que fan sentir malament, que em porten a sentir-me poca cosa, però cal fer un esforç i veure'n la part positiva. I el sopar i retrobament em fa adonar que estic contenta de ser com sóc, perquè em vaig sentir valorada i estimada per cada un dels que vaig compartir sopar i festa, perquè de fet totes i tots els que estaven allà al meu costat han sigut partícips de la meva manera de ser, de la meva manera de veure la vida i n'estic orgullosa.

I sembla mentida però amb la gent del cole 20 anys no són res perquè vam disfrutar junts i ho vam passar tant bé que no veiem l'hora d'acabar, cadascú amb la seva manera de ser, però els anys que vam compartir d'infantesa ens lliguen i ens marquen a tots d'alguna manera o una altre.

Ei, la idea que algú va tenir de demanar per fer una visita al cole, crec que seria genial... llàstima que no trobariem ni Casassecas, ni Xibertes, ni Srs.Palous.... Segur que també els veuríem amb altres ulls...