36!

Si és que 36 de fet no són res.... 

36 anys = 432 mesos = 1.872 setmanes = 13.149 dies..... casi ná!

I sí: és un dia més. M'aixeco per anar a treballar, (no sé.... un amic meu sempre deia que el dia de l'aniversari de cadascú hauria de ser festiu per llei! potser tenia raó, potser no....) 

I encara que és un dia normal, no me'n puc estar de sentar-me una estona i pensar en com ha anat tot plegat. La vida passa i moltes vegades anem fent sense parar-nos a analitzar com va tot- La rapidesa en què passen els dies, les rutines que ens porten a camins que a vegades no volem.... Lo millor de tot és que si analitzo tot plegat, en general penso que no em puc queixar. Les coses no van com havia somiat, gairebé mai, però així és la vida... Estic contenta de com he anat evolucionant, potser semblarà molt pedant, però és així, cada dia sóc una mica millor. I cada dia em sento una mica més segura de mi mateixa.

Quan estava embarassada hi havia dies que em preguntava si seria una bona mare, i és que la responsabilitat és gran, ara penso que ho faig lo millor que puc i segurament hi ha diferents maneres de fer les coses i jo intento fer-ho de la millor manera que em sembla....

El millor regal me'l fa cada dia el Baixir quan obre els braços per fer una abraçada molt i molt gran a la mama, i molts petonitus. És el millor i l'únic regal que vull. En aquest món absurd en què vivim, per ara, no necessito res més. És el millor que m'ha passat, sense pensar-m'ho dues vegades i tot el que faig i deixo de fer és per ell, ara el meu món gira entorn al meu amor: el Baixir. I quan cada matí li dic bon dia amor meu i ell somriu i respon de la mateixa forma puc iniciar una jornada amb una força que em fa imparable. I ara que ja és una personeta que interecciona, m'explica cosetes, i viu les situacions intensament; avui ha volgut bufar les espelmes amb mi i ha cantat una versió del "cumpleaños feliz" (no sé d'on l'ha tret...imagino que inventada) estupenda. Ha estat un bon aniversari!