Aprofitant el mega-pont que vaig tenir em vaig buscar feina, molta feina.... Redecorar la meva vida, en aquest cas la meva habitació, que ja li tocava, i que tanta falta em feia a mi, per fer un tomb, per sentir-me millor, per començar de nou....
D'entrada el dilluns vaig anar a Ikea, deixant el nen a l'escola (que un altre dia se'm va acudir anar-hi amb ell i va ser una tortura... per tots dos....)
M'agrada Ikea, n'estic enganxada (ho reconec) i m'encanta montar els mobles, m'entreté moltíssim i em fa sentir bé (potser és una tonteria, però fer-ho, per mi li dóna un altre valor)
El cas és que els mobles eren lo de menys... lo més difícil ha estat desmontar els mobles destartalats que tenia, baixar-los 2 pisos, rascar les parets del collons de pintura, lijar, posar aqua-plast, esperar que sequi, pintar capa amb blanc.... i finalment experimentar amb la idea que tenia al cap de diferents colors..... I tot això amb el Baixir pel mig......
Entremig vaig aprofitar perquè el Baixir fes marranades i també experimentés amb la pintura, les mans, i aprofités per fer allò que normalment no es fa: pintar a la paret!
La veritat és que és un nen prudent i inicialment no s'atrevia a pintar la paret, ho feia a terra amb paper d'embalar.... li he hagut d'insistir que sí, que podia fer-ho, que no passava res de res..... fins hi tot vaig començar jo i de seguida va seguir!
Ens ho vam passar molt bé tots dos i vam riure molt... dibuixant, esquitxant i deixant petjades a la paret, a la cara, la roba, perseguint-nos amb les mans plenes de pintura, etc, etc.....
La banyera de després també va ser de riure, estava eufòric pel que havia fet, pel que havíem fet a la paret de l'habitació buida, sense llit ni armaris, ni res de res, crec que no entenia que és el que passava, no acabava d'entendre el perquè havien marxat els mobles vells i quedava l'habitació ben buida.....
A partir d'aquí vaig entendre que ja havia col·laborat lo suficient el Baixir i que aprofitaria per rascar, pintar, etc, etc quan estigués el dimecres altre cop a l'escola o a les migdiades del nen, que sino seria un cacao!
Seguiré amb el desprès, com ha quedat definitivament.... després de molts dies, ja que s'ha allargat més del que em pensava, però ha valgut la pena.... almenys a mi m'ho m'agrada molt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada