M'agrada llegir, m'ha agradat des de petita i darrerament no tinc gaires noves adquisicions, potser pel temps, la mandra, o la poca paciència del meu fill d'entrar a una llibreria i esperar que la mare busqui el que li pot interessar. Potser són excuses, segurament que si, però el fet és que fa uns dies vaig acabar La peculiar tristesa del pastís de llimona de d'Aimee Bender (que potser en una altre ocasió puc comentar...)
I com que coincideix que vaig començar a fer caixes pel proper trasllat (que ja no tinc ni idea de si serà proper o potser fins hi tot si serà....) vaig poder veure que les prestatgeries són plenes de llibres escrits per dones, és curiós però em tiren molt més, m'hi sento més agust al llegir-los, m'enganxen de seguida.
I mentre encaixava anava rebuscant per deixar-ne un a la tauleta de nit.... i va sortir El país de les dones de Gioconda Belli, i l'estic tornant a llegir perquè ja en el seu moment vaig pensar que valia la pena, i de ben segur se m'havien escapat cosetes.
Un llibre ben pensat, reivindicatiu amb potència i amb tocs importants d'humor. Tot el que fa que un llibre m'eganxi...
Un món que fins ara ha estat dirigit per homes, i on les dones que han exercit el poder han seguit amb lamateixa forma de fer política. Però hi ha altres formes de fer política, el llibre mostra altres maneres de fer, maneres de feminitzar la política i el món, amb un projecte de mentalitat femenina per cambiar el món i els esquemes de la societat.
Des del PIE (Partido de la Izquierda Eròtica) gesten un poder que comença per casa i s'escampa arreu. El govern de les dones. Ja ho diuen: sense les dones no hi ha revolució, i això cada cop ho tinc més clar.
No vull explicar amb pèls i senyals el que passa al llibre, que sino ja no té gracia llegir-lo, però el recomano amb entusiasme! (el meu pare en va fer fins hi tot una comanda d'una dotzena per regalar-los a diferents persones....)
Un bon llibre.
1 comentari:
Un llibre increïblement divertit alhora que pedagògic. Recomenat per homes i dones de totes les edats. Una utopia preciosista que podia tornar-se realitat si el món fos més just. Sense arribar a la hipèrbole que trobem tantes vegades en el llibre, sí és cert que, de ben segur, un món liderat per dones no maxistes podria ser un món millor. No en tinc cap dubte. El recomano de molt bona gana.
Publica un comentari a l'entrada