"qui perd els origens perd la identitat"

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa
i de nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

 Maria Mercè Marçal

Ma mare, la Tere, bona part de com sóc és gracies a ella.
No passa dia que no pensi en ella...

Totes tenim el nostre caràcter, actuem d'una forma concreta, veiem les coses d'una determinada manera, i tenim gustos diferents, i conceptes de com emplenar el temps d'oci.
I tot això, es crea amb el temps, anem formant-nos d'una manera concreta. L'origen penso que és molt important, i no perdre la prespectiva (que sol passar molt, pel meu gust passa massa...), el que hem mamat és fonamental. Però també ens condicionen altres factors, perquè al llarg dels anys miro enrera i cadascuna de les persones que s'ha creuat al camí de la meva vida ha posat un granet de sorra; està clar que algunes més que altres, en alguns casos potser no per apendre sino a saber el que no m'agrada. I, quan ja he fet una part del camí, m'adono que, de fet, ens relacionem amb la gent que ens és propera, amb gent que d'entrada podem tenir afinitats d'algun tipus. I potser per això, em sobten més reaccions o actes que trobo descaradament maliciosos, amb unes males llets increïbles, i ben bé realitzats per fer mal.

Tinc molts defectes i moltes contradiccions, però hi ha coses que no faria mai, coses que no se'm passarien pel cap ni de conya.  Sempre m'han afectat molt les coses, hi ha dies que dóno voltes abans d'anar a dormir... i encara que m'hi esforci no puc entendre que hi hagi persones que puguin dormir tranquiles, no entenc la gent que pot predicar coses que després fan tot lo contrari, no entenc com es senten satisfets/tes matxacant als demés, no puc i no vull entendre com poden pensar que el que estan fent està bé i a sobre ho vulguin justificar, és increïble... hi han coses que m'indignen profundament...
Em sento orgullosa de venir d'on vinc, d'haver mamat els valors de la coherència, la humilitat i la feina de formigueta, ma mare m'ho va ensenyar, potser sense ni voler-ho i així ho ensenyo al meu fill sense explicacions sino amb el que faig i deixo de fer, perquè és així com s'aprenen les coses amb els fets i no amb les paraules.