9 anys ja.....

9 anys, demà farà 9 anys que vas morir. Han passat molt ràpid, sembla mentida....

Avui a la cerimònia per la mort d'en Francesc Pararols, deien que "un no es mor mentre algú el tingui en el record" i segurament tenen raó, et tinc dins meu permanentment. 

Et trobo molt a faltar, et somnio a vegades com si no hagués passat res, com si la malaltia, el maleït càncer, no te s'hagués endut. Però en aquests 9 anys han passat moltes coses que t'has perdut i que ens hem perdut nosaltres no poder-les compartir amb tu. Han nascut els que serien el teus 3 nets; en Baixir, l'Ovidi i la Uxia. I estic segura que series una àvia estupenda, i em fa ràbia que no els hagis conegut, i que ells s'ho hagin perdut. Tot i que sempre que puc els hi explico anècdotes i així sempre també estaràs al seu record.

Trobo a faltar anar amb tu a mercat cada dissabte i remenar els pilons de roba a preu de saldo, carregar-nos de fruita i verdura dels pagesos ja coneguts després de tants anys d'anar-hi, i després pujar a Montjuïc a fer el "vermut" i dinar tots junts amb família, i posar una pel·lícula i adormir-nos al sofà. Trobo a faltar anar a enganxar cartells, pintar pancartes, trobo a faltar anar a les reunions feministes, i evidentment a les reunions d'Acaps plegades, organitzar actes, paradetes, recollir per la caravana, anar a les concentracions, manifestacions varies, fins hi tot a Madrid, i sobretot els nostres viatges juntes al Sàhara. Amb els fills petits sé que seria difícil, però sé que trobaríem la manera de poder tornar-hi...

I em repeteixo, sabent que no hi ha res a fer i que no es pot tirar en rera, que no hi ha dret, que encara et faltaven moltes coses a fer, moltes coses per viure, per compartir.
I escric aquestes ratlles en record d'aquest fatídic dia que ens vas deixar, i em cauen les llàgrimes recordant cada moment, cada instant que vam compartir. Que vas ser la millor mare, un referent de la feina de formigueta, sempre al costat dels més dèbils, de les causes justes, i sempre des de l'anonimat sense pensar en medalles ni reconeixements.
T'he estimat molt Tere (mama), t'estimo i t'estimaré