Cada Sant Jordi era clavat que rebria una rosa d'en Jordi, aquest any serà diferent. Per això, des del meu troçet li faig arribar allà on sigui una rosa simbòlica.
El trobo a faltar i em costa encara pensar que no hi és. Ja han passat uns quants mesos que ens va deixar però sembla ahir que em demanava si volia anar a fer un arròs a cal Narcís. Tenia les seves coses, com tothom, però era una bona persona, de les que fan falta. No tenia complexes i deia les coses pel seu nom i per això a vegades tenia algun conflicte encara que no li feia patir gens.
Darrerament potser li feia menys cas i estava poc per ell, ja que amb el meu fill petit tenia altres coses al cap, però sempre que anàvem a fer un arròs o altres vegades un menú sempre acabàvem entaulats una bona estona, divagant de qualsevol cosa, o moltes vegades recordant la Tere, ma mare...
En Jordi ens va deixar però el record perdura pels que l'estimàvem tal com era...
Una forta abraçada Jordi!
El trobo a faltar i em costa encara pensar que no hi és. Ja han passat uns quants mesos que ens va deixar però sembla ahir que em demanava si volia anar a fer un arròs a cal Narcís. Tenia les seves coses, com tothom, però era una bona persona, de les que fan falta. No tenia complexes i deia les coses pel seu nom i per això a vegades tenia algun conflicte encara que no li feia patir gens.
Darrerament potser li feia menys cas i estava poc per ell, ja que amb el meu fill petit tenia altres coses al cap, però sempre que anàvem a fer un arròs o altres vegades un menú sempre acabàvem entaulats una bona estona, divagant de qualsevol cosa, o moltes vegades recordant la Tere, ma mare...
En Jordi ens va deixar però el record perdura pels que l'estimàvem tal com era...
Una forta abraçada Jordi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada