Desconfinant poc a poc

I tot d'una m'adono que ja m'he acostumat a estar tancada, o no del tot. 

Ja fa dies que sortim a passejar, a donar una volta amb els patinets o amb la bicicleta, però encara estem la major part del dia tancats a casa.

I m'hi havia acostumat, o això era el que em pensava.

M'han fet sentir por, m'han fet sentir molt vulnerable, i per això he estat pendent del que ens deien a les notícies i potser em vaig conformar a no poder sortir, o sortir lo mínim.

Quan ja van dir que no hi havia franges horaries, ara que ja estava acostumada, ara que ja havia montat al balconet un espai per jugar, havia decidit canviar espais  de la casa per sentir-nos més agust, ara ja podiem sortir; però encara teniem la por o l'angoixa instalada al cos. Una barreja de tristesa i inseguretat que no sabia (no sé) gestionar.

Però, gràcies a una proposta que em van fer, ahir vaig escampar la boira, i avui ha sigut un dilluns diferent, no m'ha fet mandra llevar-me i seguir el teletreball, perquè m'he  llevat amb les piles súper caregades. Una mica cremada pel sol, però amb energia renovada.

Una excursió fantàstica i amb molt bona companyia.

Els aiguamolls de l'Empordà, contacte amb la natura, el cant dels ocells,veure com els nens corren feliços amb els seus amics.

I la primera banyota al mar. L'aigua estava brutal.