El teletreball i l'escola a casa #aixonoésconciliar

Ja sé que és una situació excepcional i ningú pensava el que passaria. I es fa el que es pot.

Però això no és conciliar 

#aixònoésconciliar

I, si, diuen que sóc privilegiada. Possiblement és veritat. Ho torno a repetir, no m'han fet un erto, estic teletreballant, per tant puc estar a casa amb en Baixir i l'Uxia.

Però la jornada laboral es torna interminable quan parlem que haig d'estar connectada a un ordinador i al telèfon de 8h a 15'30h a vegades més ja que fem reunions a la tarda. Si, ja sé... és el meu horari habitual, de què em queixo, oi??

Però això no és una queixa, només vull (necessito) expresar com em sento... perquè no és el mateix estar a una oficina, sense practicament distraccions. On puc estar concentrada en la feina, on ningú em demana si pot agafar unes galetes quan falta poquet per l'hora de dinar, on ningú em pregunta si puc ajudar-lo a fer els deures de mates perquè no se'n surt, on ningú comença a cridar i barallar-se mentre jo atenc al telèfon algun usuari apurat que li han fet un erto i la seva angoixa és brutal, a l'oficina ningú m'interromp (o poques vegades) amb tonteries varies....

Però és que aquestes tonteries varies són les necessitats dels meus fills, només tenen 11 i 6 anys (recent estrenats) i encara no són independents (evidentment). Necessiten interactuar, necessiten que algú els faci cas, no poden tirar durant tot una jornada sols. I haig de fer equilibris, i ens enfadem i crido. 

Si, i crido perquè estic angoixada, perquè hem passat molt dies tancats, perquè el confinament no ajuda, perquè no podem interaccionar amb gaire gent, perquè les video trucades alleugen una estona però no són el mateix. Perquè les passejades amb mascareta van bé per què ens toqui l'aire, però les notícies ens han fet tenir una por instalada al cos que no acaba de marxar. Tot i que ens diuen que anem passant de fase i ja podem anar desconfinant. 

I quan finalment acabo la jornada laboral, no es pot apagar l'ordinador, s'han de mirar els blogs de l'escola, primer el de cicle superior per en Baixir i acabar algun deure. I després cicle infantil per l'Uxia, mirar els  videos, les cançonetes,  els contes, i preparar per fer els reptes proposats cada setmana. I realment agraeixo i valoro molt positivament la feina de les mestres, sincerament ho estan fent súper bé, però jo ja no dóno abast... Ho vaig fent seguir tot, però em dóna la sensació que no puc amb tot. Hi va haver dies que se'ns va passar l'hora del passeig de tant ocupats que estavem, i no sortir ens ha trastocat força.

Doncs res, seguim com podem, ara que ja no hi ha horaris plou cada tarda (sembla que ho facin expressament) però sortirem amb paraigües i xubasquero si cal.

I és trist, però els nens ja s'han acostumat a estar tancats, a no interaccionar amb ningú i hi ha dies que costa estirar-los....

La realitat que ens ha tocat viure... Esperem anar avançant i que poc a poc siguem una mica més lliures.